<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
<dc:title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</dc:title>
<dc:creator>Planas Batlle, Xavier</dc:creator>
<dc:contributor>Tort Donada, Joan</dc:contributor>
<dc:contributor>Corominas Dulcet, Jordi</dc:contributor>
<dc:subject>Toponimia</dc:subject>
<dc:subject>Fisiografia</dc:subject>
<dc:subject>Risc geològic</dc:subject>
<dc:subject>Geomorfologia</dc:subject>
<dc:subject>Geologia</dc:subject>
<dc:subject>Andorra</dc:subject>
<dc:subject>Pirineu</dc:subject>
<dc:subject>Geologia</dc:subject>
<dc:subject>3</dc:subject>
<dc:description>Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</dc:description>
<dc:date>2023-04-13T06:28:20Z</dc:date>
<dc:date>2023-04-13T06:28:20Z</dc:date>
<dc:date>2023-03-28</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/688043</dc:identifier>
<dc:identifier>TD-097-107876/202211</dc:identifier>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dc:rights>
<dc:rights>http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:format>1150 p.</dc:format>
<dc:format>application/pdf</dc:format>
<dc:publisher>Universitat d'Andorra</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</oai_dc:dc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<dim:dim schemaLocation="http://www.dspace.org/xmlns/dspace/dim http://www.dspace.org/schema/dim.xsd">
<dim:field authority="024dd113-0ebf-4b51-988e-99d46e8a5885" confidence="600" element="contributor" mdschema="dc" qualifier="author">Planas Batlle, Xavier</dim:field>
<dim:field element="contributor" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="authoremail">fplanas@uda.ad</dim:field>
<dim:field element="contributor" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="authoremailshow">true</dim:field>
<dim:field authority="0fa0135c-2684-4c20-88ba-b99853edeebb" element="contributor" mdschema="dc" qualifier="director">Tort Donada, Joan</dim:field>
<dim:field authority="c2631e9b-2e32-4bb2-a3a0-6d8b8c96866d" element="contributor" mdschema="dc" qualifier="codirector">Corominas Dulcet, Jordi</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="accessioned">2023-04-13T06:28:20Z</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="available">2023-04-13T06:28:20Z</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="issued">2023-03-28</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="uri">http://hdl.handle.net/10803/688043</dim:field>
<dim:field element="identifier" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="dl">TD-097-107876/202211</dim:field>
<dim:field element="description" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="abstract">Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</dim:field>
<dim:field element="format" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="extent">1150 p.</dim:field>
<dim:field element="language" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="iso">cat</dim:field>
<dim:field element="publisher" mdschema="dc">Universitat d'Andorra</dim:field>
<dim:field element="rights" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="license">L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dim:field>
<dim:field element="rights" lang="*" mdschema="dc" qualifier="uri">http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dim:field>
<dim:field element="rights" mdschema="dc" qualifier="accessLevel">info:eu-repo/semantics/openAccess</dim:field>
<dim:field element="source" mdschema="dc">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc">Toponimia</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc">Fisiografia</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc">Risc geològic</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc">Geomorfologia</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc">Geologia</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc">Andorra</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc">Pirineu</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="other">Geologia</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="udc">3</dim:field>
<dim:field element="title" lang="ca" mdschema="dc">Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</dim:field>
<dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dim:field>
<dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dim:field>
<dim:field element="embargo" lang="ca" mdschema="dc" qualifier="terms">cap</dim:field>
</dim:dim>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<thesis schemaLocation="http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/ http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/etdms.xsd">
<title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</title>
<creator>Planas Batlle, Xavier</creator>
<contributor>fplanas@uda.ad</contributor>
<contributor>true</contributor>
<contributor>Tort Donada, Joan</contributor>
<contributor>Corominas Dulcet, Jordi</contributor>
<subject>Toponimia</subject>
<subject>Fisiografia</subject>
<subject>Risc geològic</subject>
<subject>Geomorfologia</subject>
<subject>Geologia</subject>
<subject>Andorra</subject>
<subject>Pirineu</subject>
<description>Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</description>
<date>2023-04-13</date>
<date>2023-04-13</date>
<date>2023-03-28</date>
<type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</type>
<type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</type>
<identifier>http://hdl.handle.net/10803/688043</identifier>
<identifier>TD-097-107876/202211</identifier>
<language>cat</language>
<rights>L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</rights>
<rights>http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</rights>
<rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</rights>
<publisher>Universitat d'Andorra</publisher>
<source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</source>
</thesis>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>00925njm 22002777a 4500</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="042">
<subfield code="a">dc</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="720">
<subfield code="a">Planas Batlle, Xavier</subfield>
<subfield code="e">author</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="260">
<subfield code="c">2023-03-28</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">http://hdl.handle.net/10803/688043</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">TD-097-107876/202211</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Toponimia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Fisiografia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Risc geològic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Geomorfologia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Geologia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Andorra</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Pirineu</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>nam a 5i 4500</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Toponimia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Fisiografia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Risc geològic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Geomorfologia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Geologia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Andorra</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Pirineu</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2="1" tag="264">
<subfield code="a">:</subfield>
<subfield code="b">Universitat d'Andorra,</subfield>
<subfield code="c">2023</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="4" ind2="0" tag="856">
<subfield code="z">Accés lliure</subfield>
<subfield code="u">http://hdl.handle.net/10803/688043</subfield>
</datafield>
<controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield>
<controlfield tag="008">AAMMDDs2023 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c</controlfield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="100">
<subfield code="a">Planas Batlle, Xavier,</subfield>
<subfield code="e">autor</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="300">
<subfield code="a">1 recurs en línia (1150 pàgines)</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2="4" tag="655">
<subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">
<subfield code="a">Tort Donada, Joan,</subfield>
<subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">
<subfield code="a">Corominas Dulcet, Jordi,</subfield>
<subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2=" " tag="730">
<subfield code="a">TDX</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="998">
<subfield code="a">u50</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="040">
<subfield code="a">ES-BaCBU</subfield>
<subfield code="b">cat</subfield>
<subfield code="e">rda</subfield>
<subfield code="c">ES-BaCBU</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="336">
<subfield code="a">text</subfield>
<subfield code="b">txt</subfield>
<subfield code="2">rdacontent</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="337">
<subfield code="a">informàtic</subfield>
<subfield code="b">c</subfield>
<subfield code="2">rdamedia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="338">
<subfield code="a">recurs en línia</subfield>
<subfield code="b">cr</subfield>
<subfield code="2">rdacarrier</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<mets ID=" DSpace_ITEM_10803-688043" OBJID=" hdl:10803/688043" PROFILE="DSpace METS SIP Profile 1.0" TYPE="DSpace ITEM" schemaLocation="http://www.loc.gov/METS/ http://www.loc.gov/standards/mets/mets.xsd">
<metsHdr CREATEDATE="2024-09-05T18:43:15Z">
<agent ROLE="CUSTODIAN" TYPE="ORGANIZATION">
<name>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</name>
</agent>
</metsHdr>
<dmdSec ID="DMD_10803_688043">
<mdWrap MDTYPE="MODS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">author</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Planas Batlle, Xavier</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">authoremail</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>fplanas@uda.ad</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">authoremailshow</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>true</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">director</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Tort Donada, Joan</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">codirector</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Corominas Dulcet, Jordi</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2023-04-13T06:28:20Z</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2023-04-13T06:28:20Z</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">2023-03-28</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
<mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/10803/688043</mods:identifier>
<mods:identifier type="dl">TD-097-107876/202211</mods:identifier>
<mods:abstract>Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</mods:abstract>
<mods:language>
<mods:languageTerm authority="rfc3066">cat</mods:languageTerm>
</mods:language>
<mods:subject>
<mods:topic>Toponimia</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Fisiografia</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Risc geològic</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Geomorfologia</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Geologia</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Andorra</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Pirineu</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:titleInfo>
<mods:title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</mods:title>
</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion</mods:genre>
</mods:mods>
</xmlData>
</mdWrap>
</dmdSec>
<amdSec ID="FO_10803_688043_1">
<techMD ID="TECH_O_10803_688043_1">
<mdWrap MDTYPE="PREMIS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">
<premis:premis>
<premis:object>
<premis:objectIdentifier>
<premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>
<premis:objectIdentifierValue>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/1/PLANAS%20TDX.pdf</premis:objectIdentifierValue>
</premis:objectIdentifier>
<premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>
<premis:objectCharacteristics>
<premis:fixity>
<premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>
<premis:messageDigest>6fca5070cc8176bbe5070d14fd4f36e1</premis:messageDigest>
</premis:fixity>
<premis:size>135385153</premis:size>
<premis:format>
<premis:formatDesignation>
<premis:formatName>application/pdf</premis:formatName>
</premis:formatDesignation>
</premis:format>
</premis:objectCharacteristics>
<premis:originalName>PLANAS TDX.pdf</premis:originalName>
</premis:object>
</premis:premis>
</xmlData>
</mdWrap>
</techMD>
</amdSec>
<amdSec ID="FT_10803_688043_3">
<techMD ID="TECH_T_10803_688043_3">
<mdWrap MDTYPE="PREMIS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">
<premis:premis>
<premis:object>
<premis:objectIdentifier>
<premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>
<premis:objectIdentifierValue>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/3/PLANAS%20TDX.pdf.txt</premis:objectIdentifierValue>
</premis:objectIdentifier>
<premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>
<premis:objectCharacteristics>
<premis:fixity>
<premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>
<premis:messageDigest>bdec2f44dd3844daa7f90fbf406f500d</premis:messageDigest>
</premis:fixity>
<premis:size>2688631</premis:size>
<premis:format>
<premis:formatDesignation>
<premis:formatName>text/plain</premis:formatName>
</premis:formatDesignation>
</premis:format>
</premis:objectCharacteristics>
<premis:originalName>PLANAS TDX.pdf.txt</premis:originalName>
</premis:object>
</premis:premis>
</xmlData>
</mdWrap>
</techMD>
</amdSec>
<fileSec>
<fileGrp USE="ORIGINAL">
<file ADMID="FO_10803_688043_1" CHECKSUM="6fca5070cc8176bbe5070d14fd4f36e1" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_688043_1" ID="BITSTREAM_ORIGINAL_10803_688043_1" MIMETYPE="application/pdf" SEQ="1" SIZE="135385153">
</file>
</fileGrp>
<fileGrp USE="TEXT">
<file ADMID="FT_10803_688043_3" CHECKSUM="bdec2f44dd3844daa7f90fbf406f500d" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_688043_3" ID="BITSTREAM_TEXT_10803_688043_3" MIMETYPE="text/plain" SEQ="3" SIZE="2688631">
</file>
</fileGrp>
</fileSec>
<structMap LABEL="DSpace Object" TYPE="LOGICAL">
<div ADMID="DMD_10803_688043" TYPE="DSpace Object Contents">
<div TYPE="DSpace BITSTREAM">
</div>
</div>
</structMap>
</mets>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:name>
<mods:namePart>Planas Batlle, Xavier</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2023-04-13T06:28:20Z</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2023-04-13T06:28:20Z</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">2023-03-28</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
<mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/10803/688043</mods:identifier>
<mods:identifier type="dl">TD-097-107876/202211</mods:identifier>
<mods:abstract>Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</mods:abstract>
<mods:language>
<mods:languageTerm>cat</mods:languageTerm>
</mods:language>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</mods:accessCondition>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</mods:accessCondition>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">info:eu-repo/semantics/openAccess</mods:accessCondition>
<mods:subject>
<mods:topic>Toponimia</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Fisiografia</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Risc geològic</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Geomorfologia</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Geologia</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Andorra</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Pirineu</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:titleInfo>
<mods:title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</mods:title>
</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</mods:genre>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</mods:genre>
</mods:mods>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<oaire:record schemaLocation="http://namespaceopenaire.eu/schema/oaire/">
<dc:title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</dc:title>
<datacite:creator>
<datacite:creatorName>Planas Batlle, Xavier</datacite:creatorName>
</datacite:creator>
<datacite:contributor>fplanas@uda.ad</datacite:contributor>
<datacite:contributor>true</datacite:contributor>
<datacite:contributor>Tort Donada, Joan</datacite:contributor>
<datacite:contributor>Corominas Dulcet, Jordi</datacite:contributor>
<dc:subject>Toponimia</dc:subject>
<dc:subject>Fisiografia</dc:subject>
<dc:subject>Risc geològic</dc:subject>
<dc:subject>Geomorfologia</dc:subject>
<dc:subject>Geologia</dc:subject>
<dc:subject>Andorra</dc:subject>
<dc:subject>Pirineu</dc:subject>
<dc:subject>Geologia</dc:subject>
<dc:subject>3</dc:subject>
<dc:description>Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</dc:description>
<dc:date>2023-04-13T06:28:20Z</dc:date>
<dc:date>2023-04-13T06:28:20Z</dc:date>
<dc:date>2023-03-28</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<datacite:alternateIdentifier>http://hdl.handle.net/10803/688043</datacite:alternateIdentifier>
<datacite:alternateIdentifier>TD-097-107876/202211</datacite:alternateIdentifier>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dc:rights>
<dc:rights>http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:format>1150 p.</dc:format>
<dc:format>application/pdf</dc:format>
<dc:publisher>Universitat d'Andorra</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
<oaire:file>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/1/PLANAS%20TDX.pdf</oaire:file>
</oaire:record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<atom:entry schemaLocation="http://www.w3.org/2005/Atom http://www.kbcafe.com/rss/atom.xsd.xml">
<atom:id>http://hdl.handle.net/10803/688043/ore.xml</atom:id>
<atom:published>2023-04-13T06:28:20Z</atom:published>
<atom:updated>2023-04-13T06:28:20Z</atom:updated>
<atom:source>
<atom:generator>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</atom:generator>
</atom:source>
<atom:title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</atom:title>
<atom:author>
<atom:name>Planas Batlle, Xavier</atom:name>
</atom:author>
<oreatom:triples>
<rdf:Description about="http://hdl.handle.net/10803/688043/ore.xml#atom">
<dcterms:modified>2023-04-13T06:28:20Z</dcterms:modified>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/1/PLANAS%20TDX.pdf">
<dcterms:description>ORIGINAL</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/2/license_rdf">
<dcterms:description>CC-LICENSE</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/3/PLANAS%20TDX.pdf.txt">
<dcterms:description>TEXT</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/4/PLANAS%20TDX.pdf.xml">
<dcterms:description>MEDIA_DOCUMENT</dcterms:description>
</rdf:Description>
</oreatom:triples>
</atom:entry>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<qdc:qualifieddc schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
<dc:title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</dc:title>
<dc:creator>Planas Batlle, Xavier</dc:creator>
<dc:contributor>Tort Donada, Joan</dc:contributor>
<dc:contributor>Corominas Dulcet, Jordi</dc:contributor>
<dc:subject>Toponimia</dc:subject>
<dc:subject>Fisiografia</dc:subject>
<dc:subject>Risc geològic</dc:subject>
<dc:subject>Geomorfologia</dc:subject>
<dc:subject>Geologia</dc:subject>
<dc:subject>Andorra</dc:subject>
<dc:subject>Pirineu</dc:subject>
<dcterms:abstract>Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</dcterms:abstract>
<dcterms:dateAccepted>2023-04-13T06:28:20Z</dcterms:dateAccepted>
<dcterms:available>2023-04-13T06:28:20Z</dcterms:available>
<dcterms:created>2023-04-13T06:28:20Z</dcterms:created>
<dcterms:issued>2023-03-28</dcterms:issued>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/688043</dc:identifier>
<dc:identifier>TD-097-107876/202211</dc:identifier>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dc:rights>
<dc:rights>http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat d'Andorra</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</qdc:qualifieddc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<rdf:RDF schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf.xsd">
<ow:Publication about="oai:www.tdx.cat:10803/688043">
<dc:title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</dc:title>
<dc:creator>Planas Batlle, Xavier</dc:creator>
<dc:contributor>fplanas@uda.ad</dc:contributor>
<dc:contributor>true</dc:contributor>
<dc:contributor>Tort Donada, Joan</dc:contributor>
<dc:contributor>Corominas Dulcet, Jordi</dc:contributor>
<dc:subject>Toponimia</dc:subject>
<dc:subject>Fisiografia</dc:subject>
<dc:subject>Risc geològic</dc:subject>
<dc:subject>Geomorfologia</dc:subject>
<dc:subject>Geologia</dc:subject>
<dc:subject>Andorra</dc:subject>
<dc:subject>Pirineu</dc:subject>
<dc:description>Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</dc:description>
<dc:date>2023-04-13T06:28:20Z</dc:date>
<dc:date>2023-04-13T06:28:20Z</dc:date>
<dc:date>2023-03-28</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/688043</dc:identifier>
<dc:identifier>TD-097-107876/202211</dc:identifier>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dc:rights>
<dc:rights>http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat d'Andorra</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</ow:Publication>
</rdf:RDF>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<uketd_dc:uketddc schemaLocation="http://naca.central.cranfield.ac.uk/ethos-oai/2.0/ http://naca.central.cranfield.ac.uk/ethos-oai/2.0/uketd_dc.xsd">
<dc:title>Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</dc:title>
<dc:creator>Planas Batlle, Xavier</dc:creator>
<dcterms:abstract>Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</dcterms:abstract>
<uketdterms:institution>Universitat d'Andorra</uketdterms:institution>
<dcterms:issued>2023-03-28</dcterms:issued>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:language type="dcterms:ISO639-2">cat</dc:language>
<dcterms:isReferencedBy>http://hdl.handle.net/10803/688043</dcterms:isReferencedBy>
<dc:identifier type="dcterms:URI">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/1/PLANAS%20TDX.pdf</dc:identifier>
<uketdterms:checksum type="uketdterms:MD5">6fca5070cc8176bbe5070d14fd4f36e1</uketdterms:checksum>
<dcterms:hasFormat>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/3/PLANAS%20TDX.pdf.txt</dcterms:hasFormat>
<uketdterms:checksum type="uketdterms:MD5">bdec2f44dd3844daa7f90fbf406f500d</uketdterms:checksum>
<uketdterms:embargodate>cap</uketdterms:embargodate>
<dc:subject>Toponimia</dc:subject>
<dc:subject>Fisiografia</dc:subject>
<dc:subject>Risc geològic</dc:subject>
<dc:subject>Geomorfologia</dc:subject>
<dc:subject>Geologia</dc:subject>
<dc:subject>Andorra</dc:subject>
<dc:subject>Pirineu</dc:subject>
<dc:subject>Geologia</dc:subject>
</uketd_dc:uketddc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<metadata schemaLocation="http://www.lyncode.com/xoai http://www.lyncode.com/xsd/xoai.xsd">
<element name="dc">
<element name="contributor">
<element name="author">
<element name="none">
<field name="value">Planas Batlle, Xavier</field>
<field name="authority">024dd113-0ebf-4b51-988e-99d46e8a5885</field>
<field name="confidence">600</field>
</element>
</element>
<element name="authoremail">
<element name="ca">
<field name="value">fplanas@uda.ad</field>
</element>
</element>
<element name="authoremailshow">
<element name="ca">
<field name="value">true</field>
</element>
</element>
<element name="director">
<element name="none">
<field name="value">Tort Donada, Joan</field>
<field name="authority">0fa0135c-2684-4c20-88ba-b99853edeebb</field>
</element>
</element>
<element name="codirector">
<element name="none">
<field name="value">Corominas Dulcet, Jordi</field>
<field name="authority">c2631e9b-2e32-4bb2-a3a0-6d8b8c96866d</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="date">
<element name="accessioned">
<element name="none">
<field name="value">2023-04-13T06:28:20Z</field>
</element>
</element>
<element name="available">
<element name="none">
<field name="value">2023-04-13T06:28:20Z</field>
</element>
</element>
<element name="issued">
<element name="none">
<field name="value">2023-03-28</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="identifier">
<element name="uri">
<element name="none">
<field name="value">http://hdl.handle.net/10803/688043</field>
</element>
</element>
<element name="dl">
<element name="ca">
<field name="value">TD-097-107876/202211</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="description">
<element name="abstract">
<element name="ca">
<field name="value">Els fenòmens geològics perillosos són força temuts en zones de muntanya. En aquests territoris, l’empremta que deixen en el paisatge o els efectes sobre les persones sol ser recordat durant generacions. En aquesta conjuntura, podem constatar que la memòria d’aquests fenòmens freqüentment ha quedat fixada en la toponímia. En aquest sentit, doncs, l’anàlisi de la presència i concentració d’aquest tipus de topònims pot aportar llum sobre l’activitat històrica d’aquests processos en un territori. De forma habitual, l’estudi dels topònims ha estat abordat en primer terme des de l’òptica lingüística. Això no obstant, en el cas dels noms de lloc que tenen el seu origen en aquests processos perillosos, tot i que sovint la relació nom del lloc / fenomen pot ser força visible (quan ens trobem davant de topònims transparents), aquest lligam ha estat poc estudiat. I, altrament, aquesta relació pot ser bastant dificultosa quan els topònims són opacs. En aquests darrers casos també s’evidencia que no són suficients els estudis des d’una òptica filològica tradicional; i, per tant, que són necessaris enfocaments complementaris en les investigacions toponímiques. En consonància amb aquestes constatacions, l’objectiu general d’aquesta recerca es troba orientat a establir la relació entre la toponímia i els processos geològics que generen perill, de cara a la millora de l’avaluació i la gestió dels riscos geològics. En el context d’aquesta investigació hem desenvolupat una metodologia encaminada a facilitar la interpretació d’aquests topònims a partir de la geologia –l’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa–. En aquest sentit, hem analitzat en detall fins a 175 noms andorrans del medi físic, seleccionats principalment del Nomenclàtor d’Andorra. Cadascun d’aquests topònims ha estat revisat sobre el terreny per confirmar la presència del fenomen perillós i, endemés, hem quantificat la solidesa d’aquesta relació amb un índex de qualitat. En aquest mateix camí de desenvolupament del treball, hem confeccionat sèries d’aquests topònims i també hem fet un exercici d’aplicació de l’ús d’aquests noms de lloc per avaluar el grau de perillositat del territori. D’altra banda, amb l’esperit de comprovar el potencial d’aplicació i exportació d’aquest sistema de treball a altres zones de muntanya, hem efectuat comparacions amb altres topònims de territoris pirinencs veïns. La utilització d’aquesta tècnica ens ha facilitat confirmar accepcions toponímiques i etimologies proposades prèviament per altres autors, però també ens ha permès presentar possibles nous significats originals. L’anàlisi toponímica i fisiogràfica comparativa, com qualsevol tècnica d’estudi, té les seves limitacions. En aquest cas, principalment, les associades al desenvolupament i aprenentatge d’habilitats relacionades amb els processos deductius i lògico-inductius amb què opera. Malgrat aquestes limitacions, considerem que l’estudi dels topònims en primera instància des d’una perspectiva del medi físic i amb aquesta sistemàtica obre un gran ventall de possibilitats. En conclusió, tant el plantejament i la metodologia d’estudi aplicat, pensem que poden ser d’interès en diferents àmbits. I, especialment, en zones de muntanya: per ajudar a conviure amb els riscos geològics –circumstància que obre interessants perspectives per a l’ordenació del territori des del punt de vista de la regulació urbanística–.</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="format">
<element name="extent">
<element name="ca">
<field name="value">1150 p.</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="language">
<element name="iso">
<element name="ca">
<field name="value">cat</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="publisher">
<element name="none">
<field name="value">Universitat d'Andorra</field>
</element>
</element>
<element name="rights">
<element name="license">
<element name="ca">
<field name="value">L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</field>
</element>
</element>
<element name="uri">
<element name="*">
<field name="value">http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/</field>
</element>
</element>
<element name="accessLevel">
<element name="none">
<field name="value">info:eu-repo/semantics/openAccess</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="source">
<element name="none">
<field name="value">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</field>
</element>
</element>
<element name="subject">
<element name="ca">
<field name="value">Toponimia</field>
<field name="value">Fisiografia</field>
<field name="value">Risc geològic</field>
<field name="value">Geomorfologia</field>
<field name="value">Geologia</field>
<field name="value">Andorra</field>
<field name="value">Pirineu</field>
</element>
<element name="other">
<element name="ca">
<field name="value">Geologia</field>
</element>
</element>
<element name="udc">
<element name="ca">
<field name="value">3</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="title">
<element name="ca">
<field name="value">Els noms de lloc i els fenòmens geològics perillosos. Andorra com a cas d’estudi</field>
</element>
</element>
<element name="type">
<element name="none">
<field name="value">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</field>
<field name="value">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</field>
</element>
</element>
<element name="embargo">
<element name="terms">
<element name="ca">
<field name="value">cap</field>
</element>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundles">
<element name="bundle">
<field name="name">ORIGINAL</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">PLANAS TDX.pdf</field>
<field name="originalName">PLANAS TDX.pdf</field>
<field name="description">Tesi Doctoral</field>
<field name="format">application/pdf</field>
<field name="size">135385153</field>
<field name="url">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/1/PLANAS%20TDX.pdf</field>
<field name="checksum">6fca5070cc8176bbe5070d14fd4f36e1</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">1</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">CC-LICENSE</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">license_rdf</field>
<field name="originalName">license_rdf</field>
<field name="format">application/rdf+xml; charset=utf-8</field>
<field name="size">1025</field>
<field name="url">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/2/license_rdf</field>
<field name="checksum">84a900c9dd4b2a10095a94649e1ce116</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">2</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">TEXT</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">PLANAS TDX.pdf.txt</field>
<field name="originalName">PLANAS TDX.pdf.txt</field>
<field name="description">Extracted text</field>
<field name="format">text/plain</field>
<field name="size">2688631</field>
<field name="url">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/3/PLANAS%20TDX.pdf.txt</field>
<field name="checksum">bdec2f44dd3844daa7f90fbf406f500d</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">3</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">MEDIA_DOCUMENT</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">PLANAS TDX.pdf.xml</field>
<field name="originalName">PLANAS TDX.pdf.xml</field>
<field name="description">Document Consulta</field>
<field name="format">text/xml</field>
<field name="size">107</field>
<field name="url">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/688043/4/PLANAS%20TDX.pdf.xml</field>
<field name="checksum">8077598549844daf2440dc771561aa9b</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">4</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
</element>
</element>
</element>
<element name="others">
<field name="handle">10803/688043</field>
<field name="identifier">oai:www.tdx.cat:10803/688043</field>
<field name="lastModifyDate">2023-04-13 09:52:32.343</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
<element name="repository">
<field name="name">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</field>
<field name="mail">pir@csuc.cat</field>
</element>
</metadata>