Procedència
(Tesis de la Universitat Ramon Llull)Fitxa
- Títol:
- 1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ
- Tema:
- INTERBAU
- Francesc Mitjans
- HANSA
- MONTBAU
- LIGS
- SEIDA
- LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS
- Enginyeria i Arquitectura
- 72
- Descripció:
- La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.
- La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.
- This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.
- Font:
- TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
- Idioma:
- Catalan; Valencian
- Autor/Productor:
- Girbau Roura, Joaquim
- Editor:
- Universitat Ramon Llull
- Otros colaboradores/productores:
- quimgirbau@girbaumateu.com
- true
- Martínez Duran, Anna
- Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona
- Drets:
- ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
- info:eu-repo/semantics/openAccess
- Data:
- 2015-03-04T09:44:33Z
- 2015-02-24
- Tipo de recurso:
- info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
- info:eu-repo/semantics/publishedVersion
- Format:
- 340 p.
- application/pdf
oai_dc
<oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
<dc:title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</dc:title>
<dc:creator>Girbau Roura, Joaquim</dc:creator>
<dc:contributor>quimgirbau@girbaumateu.com</dc:contributor>
<dc:contributor>true</dc:contributor>
<dc:contributor>Martínez Duran, Anna</dc:contributor>
<dc:contributor>true</dc:contributor>
<dc:contributor>Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona</dc:contributor>
<dc:subject>INTERBAU</dc:subject>
<dc:subject>Francesc Mitjans</dc:subject>
<dc:subject>HANSA</dc:subject>
<dc:subject>MONTBAU</dc:subject>
<dc:subject>LIGS</dc:subject>
<dc:subject>SEIDA</dc:subject>
<dc:subject>LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</dc:subject>
<dc:subject>Enginyeria i Arquitectura</dc:subject>
<dc:subject>72</dc:subject>
<dc:description>La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</dc:description>
<dc:description>La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</dc:description>
<dc:description>This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</dc:description>
<dc:date>2015-03-04T09:44:33Z</dc:date>
<dc:date>2015-03-04T09:44:33Z</dc:date>
<dc:date>2015-02-24</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/286275</dc:identifier>
<dc:identifier>B 7910-2015</dc:identifier>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:format>340 p.</dc:format>
<dc:format>application/pdf</dc:format>
<dc:format>application/pdf</dc:format>
<dc:publisher>Universitat Ramon Llull</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</oai_dc:dc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
dim
<dim:dim schemaLocation="http://www.dspace.org/xmlns/dspace/dim http://www.dspace.org/schema/dim.xsd">
<dim:field element="contributor" mdschema="dc">Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona</dim:field>
<dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="author">Girbau Roura, Joaquim</dim:field>
<dim:field element="contributor" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="authoremail">quimgirbau@girbaumateu.com</dim:field>
<dim:field element="contributor" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="authoremailshow">true</dim:field>
<dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="director">Martínez Duran, Anna</dim:field>
<dim:field element="contributor" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="authorsendemail">true</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="accessioned">2015-03-04T09:44:33Z</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="available">2015-03-04T09:44:33Z</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="issued">2015-02-24</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="uri">http://hdl.handle.net/10803/286275</dim:field>
<dim:field element="identifier" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="dl">B 7910-2015</dim:field>
<dim:field element="description" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="abstract">La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</dim:field>
<dim:field element="description" lang="spa" mdschema="dc" qualifier="abstract">La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</dim:field>
<dim:field element="description" lang="eng" mdschema="dc" qualifier="abstract">This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</dim:field>
<dim:field element="format" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="extent">340 p.</dim:field>
<dim:field element="format" mdschema="dc" qualifier="mimetype">application/pdf</dim:field>
<dim:field element="language" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="iso">cat</dim:field>
<dim:field element="publisher" mdschema="dc">Universitat Ramon Llull</dim:field>
<dim:field element="rights" mdschema="dc" qualifier="license">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dim:field>
<dim:field element="rights" mdschema="dc" qualifier="accessLevel">info:eu-repo/semantics/openAccess</dim:field>
<dim:field element="source" mdschema="dc">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc">INTERBAU</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc">Francesc Mitjans</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc">HANSA</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc">MONTBAU</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc">LIGS</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc">SEIDA</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc">LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="other">Enginyeria i Arquitectura</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="udc">72</dim:field>
<dim:field element="title" lang="cat" mdschema="dc">1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</dim:field>
<dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dim:field>
<dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dim:field>
<dim:field element="embargo" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="terms">cap</dim:field>
</dim:dim>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
etdms
<thesis schemaLocation="http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/ http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/etdms.xsd">
<title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</title>
<creator>Girbau Roura, Joaquim</creator>
<contributor>quimgirbau@girbaumateu.com</contributor>
<contributor>true</contributor>
<contributor>Martínez Duran, Anna</contributor>
<contributor>true</contributor>
<subject>INTERBAU</subject>
<subject>Francesc Mitjans</subject>
<subject>HANSA</subject>
<subject>MONTBAU</subject>
<subject>LIGS</subject>
<subject>SEIDA</subject>
<subject>LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</subject>
<description>La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</description>
<description>La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</description>
<description>This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</description>
<date>2015-03-04</date>
<date>2015-03-04</date>
<date>2015-02-24</date>
<type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</type>
<type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</type>
<identifier>http://hdl.handle.net/10803/286275</identifier>
<identifier>B 7910-2015</identifier>
<language>cat</language>
<rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</rights>
<rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</rights>
<publisher>Universitat Ramon Llull</publisher>
<source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</source>
</thesis>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
marc
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>00925njm 22002777a 4500</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="042">
<subfield code="a">dc</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="720">
<subfield code="a">Girbau Roura, Joaquim</subfield>
<subfield code="e">author</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="260">
<subfield code="c">2015-02-24</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">http://hdl.handle.net/10803/286275</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">B 7910-2015</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">INTERBAU</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Francesc Mitjans</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">HANSA</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">MONTBAU</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">LIGS</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">SEIDA</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
marc_ccuc
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>nam a 5i 4500</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">INTERBAU</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Francesc Mitjans</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">HANSA</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">MONTBAU</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">LIGS</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">SEIDA</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2="1" tag="264">
<subfield code="a">[Barcelona] :</subfield>
<subfield code="b">Universitat Ramon Llull,</subfield>
<subfield code="c">2015</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="4" ind2="0" tag="856">
<subfield code="z">Accés lliure</subfield>
<subfield code="u">http://hdl.handle.net/10803/286275</subfield>
</datafield>
<controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield>
<controlfield tag="008">AAMMDDs2015 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c</controlfield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="100">
<subfield code="a">Girbau Roura, Joaquim,</subfield>
<subfield code="e">autor</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="300">
<subfield code="a">1 recurs en línia (340 pàgines)</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="502">
<subfield code="g">Tesi</subfield>
<subfield code="b">Doctorat</subfield>
<subfield code="c">Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona</subfield>
<subfield code="d">2015</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="2" ind2=" " tag="710">
<subfield code="a">Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2="4" tag="655">
<subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">
<subfield code="a">Martínez Duran, Anna,</subfield>
<subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2=" " tag="730">
<subfield code="a">TDX</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="998">
<subfield code="a">u71</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="040">
<subfield code="a">ES-BaCBU</subfield>
<subfield code="b">cat</subfield>
<subfield code="e">rda</subfield>
<subfield code="c">ES-BaCBU</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="336">
<subfield code="a">text</subfield>
<subfield code="b">txt</subfield>
<subfield code="2">rdacontent</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="337">
<subfield code="a">informàtic</subfield>
<subfield code="b">c</subfield>
<subfield code="2">rdamedia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="338">
<subfield code="a">recurs en línia</subfield>
<subfield code="b">cr</subfield>
<subfield code="2">rdacarrier</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
mets
<mets ID=" DSpace_ITEM_10803-286275" OBJID=" hdl:10803/286275" PROFILE="DSpace METS SIP Profile 1.0" TYPE="DSpace ITEM" schemaLocation="http://www.loc.gov/METS/ http://www.loc.gov/standards/mets/mets.xsd">
<metsHdr CREATEDATE="2023-01-14T21:52:55Z">
<agent ROLE="CUSTODIAN" TYPE="ORGANIZATION">
<name>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</name>
</agent>
</metsHdr>
<dmdSec ID="DMD_10803_286275">
<mdWrap MDTYPE="MODS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">author</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Girbau Roura, Joaquim</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">authoremail</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>quimgirbau@girbaumateu.com</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">authoremailshow</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>true</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">director</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Martínez Duran, Anna</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">authorsendemail</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>true</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2015-03-04T09:44:33Z</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2015-03-04T09:44:33Z</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">2015-02-24</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
<mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/10803/286275</mods:identifier>
<mods:identifier type="dl">B 7910-2015</mods:identifier>
<mods:abstract>La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</mods:abstract>
<mods:abstract>La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</mods:abstract>
<mods:abstract>This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</mods:abstract>
<mods:language>
<mods:languageTerm authority="rfc3066">cat</mods:languageTerm>
</mods:language>
- <mods:accessCondition type="useAndReproduction" />
<mods:subject>
<mods:topic>INTERBAU</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Francesc Mitjans</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>HANSA</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>MONTBAU</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>LIGS</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>SEIDA</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:titleInfo>
<mods:title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</mods:title>
</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion</mods:genre>
</mods:mods>
</xmlData>
</mdWrap>
</dmdSec>
<amdSec ID="FO_10803_286275_1">
<techMD ID="TECH_O_10803_286275_1">
<mdWrap MDTYPE="PREMIS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">
<premis:premis>
<premis:object>
<premis:objectIdentifier>
<premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>
<premis:objectIdentifierValue>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/1/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf</premis:objectIdentifierValue>
</premis:objectIdentifier>
<premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>
<premis:objectCharacteristics>
<premis:fixity>
<premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>
<premis:messageDigest>0fa403219185bdc4606d4e2329a6fbc0</premis:messageDigest>
</premis:fixity>
<premis:size>55901591</premis:size>
<premis:format>
<premis:formatDesignation>
<premis:formatName>application/pdf</premis:formatName>
</premis:formatDesignation>
</premis:format>
</premis:objectCharacteristics>
<premis:originalName>TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf</premis:originalName>
</premis:object>
</premis:premis>
</xmlData>
</mdWrap>
</techMD>
</amdSec>
<amdSec ID="FT_10803_286275_2">
<techMD ID="TECH_T_10803_286275_2">
<mdWrap MDTYPE="PREMIS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">
<premis:premis>
<premis:object>
<premis:objectIdentifier>
<premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>
<premis:objectIdentifierValue>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/2/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf.txt</premis:objectIdentifierValue>
</premis:objectIdentifier>
<premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>
<premis:objectCharacteristics>
<premis:fixity>
<premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>
<premis:messageDigest>37a9e4bfa4306171e6d41da03fa1ebdb</premis:messageDigest>
</premis:fixity>
<premis:size>401758</premis:size>
<premis:format>
<premis:formatDesignation>
<premis:formatName>text/plain</premis:formatName>
</premis:formatDesignation>
</premis:format>
</premis:objectCharacteristics>
<premis:originalName>TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf.txt</premis:originalName>
</premis:object>
</premis:premis>
</xmlData>
</mdWrap>
</techMD>
</amdSec>
<fileSec>
<fileGrp USE="ORIGINAL">
<file ADMID="FO_10803_286275_1" CHECKSUM="0fa403219185bdc4606d4e2329a6fbc0" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_286275_1" ID="BITSTREAM_ORIGINAL_10803_286275_1" MIMETYPE="application/pdf" SEQ="1" SIZE="55901591">
- <FLocat LOCTYPE="URL" href="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/1/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf" type="simple" />
</file>
</fileGrp>
<fileGrp USE="TEXT">
<file ADMID="FT_10803_286275_2" CHECKSUM="37a9e4bfa4306171e6d41da03fa1ebdb" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_286275_2" ID="BITSTREAM_TEXT_10803_286275_2" MIMETYPE="text/plain" SEQ="2" SIZE="401758">
- <FLocat LOCTYPE="URL" href="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/2/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf.txt" type="simple" />
</file>
</fileGrp>
</fileSec>
<structMap LABEL="DSpace Object" TYPE="LOGICAL">
<div ADMID="DMD_10803_286275" TYPE="DSpace Object Contents">
<div TYPE="DSpace BITSTREAM">
- <fptr FILEID="BITSTREAM_ORIGINAL_10803_286275_1" />
</div>
</div>
</structMap>
</mets>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
mods
<mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:name>
<mods:namePart>Girbau Roura, Joaquim</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2015-03-04T09:44:33Z</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2015-03-04T09:44:33Z</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">2015-02-24</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
<mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/10803/286275</mods:identifier>
<mods:identifier type="dl">B 7910-2015</mods:identifier>
<mods:abstract>La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</mods:abstract>
<mods:abstract>La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</mods:abstract>
<mods:abstract>This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</mods:abstract>
<mods:language>
<mods:languageTerm>cat</mods:languageTerm>
</mods:language>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</mods:accessCondition>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">info:eu-repo/semantics/openAccess</mods:accessCondition>
<mods:subject>
<mods:topic>INTERBAU</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>Francesc Mitjans</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>HANSA</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>MONTBAU</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>LIGS</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>SEIDA</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:titleInfo>
<mods:title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</mods:title>
</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</mods:genre>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</mods:genre>
</mods:mods>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
oaire
<oaire:record schemaLocation="http://namespaceopenaire.eu/schema/oaire/">
<dc:title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</dc:title>
<datacite:creator>
<datacite:creatorName>Girbau Roura, Joaquim</datacite:creatorName>
</datacite:creator>
<datacite:contributor>quimgirbau@girbaumateu.com</datacite:contributor>
<datacite:contributor>true</datacite:contributor>
<datacite:contributor>Martínez Duran, Anna</datacite:contributor>
<datacite:contributor>true</datacite:contributor>
<datacite:contributor>Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona</datacite:contributor>
<dc:subject>INTERBAU</dc:subject>
<dc:subject>Francesc Mitjans</dc:subject>
<dc:subject>HANSA</dc:subject>
<dc:subject>MONTBAU</dc:subject>
<dc:subject>LIGS</dc:subject>
<dc:subject>SEIDA</dc:subject>
<dc:subject>LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</dc:subject>
<dc:subject>Enginyeria i Arquitectura</dc:subject>
<dc:subject>72</dc:subject>
<dc:description>La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</dc:description>
<dc:description>La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</dc:description>
<dc:description>This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</dc:description>
<dc:date>2015-03-04T09:44:33Z</dc:date>
<dc:date>2015-03-04T09:44:33Z</dc:date>
<dc:date>2015-02-24</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<datacite:alternateIdentifier>http://hdl.handle.net/10803/286275</datacite:alternateIdentifier>
<datacite:alternateIdentifier>B 7910-2015</datacite:alternateIdentifier>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:format>340 p.</dc:format>
<dc:format>application/pdf</dc:format>
<dc:format>application/pdf</dc:format>
<dc:publisher>Universitat Ramon Llull</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
<oaire:file>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/1/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf</oaire:file>
</oaire:record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
ore
<atom:entry schemaLocation="http://www.w3.org/2005/Atom http://www.kbcafe.com/rss/atom.xsd.xml">
<atom:id>http://hdl.handle.net/10803/286275/ore.xml</atom:id>
- <atom:link href="http://hdl.handle.net/10803/286275" rel="alternate" />
- <atom:link href="http://hdl.handle.net/10803/286275/ore.xml" rel="http://www.openarchives.org/ore/terms/describes" />
- <atom:link href="http://hdl.handle.net/10803/286275/ore.xml#atom" rel="self" type="application/atom+xml" />
<atom:published>2015-03-04T09:44:33Z</atom:published>
<atom:updated>2015-03-04T09:44:33Z</atom:updated>
<atom:source>
<atom:generator>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</atom:generator>
</atom:source>
<atom:title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</atom:title>
<atom:author>
<atom:name>Girbau Roura, Joaquim</atom:name>
</atom:author>
- <atom:category label="Aggregation" scheme="http://www.openarchives.org/ore/terms/" term="http://www.openarchives.org/ore/terms/Aggregation" />
- <atom:category scheme="http://www.openarchives.org/ore/atom/modified" term="2015-03-04T09:44:33Z" />
- <atom:category label="DSpace Item" scheme="http://www.dspace.org/objectModel/" term="DSpaceItem" />
- <atom:link href="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/1/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf" length="55901591" rel="http://www.openarchives.org/ore/terms/aggregates" title="TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf" type="application/pdf" />
<oreatom:triples>
<rdf:Description about="http://hdl.handle.net/10803/286275/ore.xml#atom">
- <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceItem" />
<dcterms:modified>2015-03-04T09:44:33Z</dcterms:modified>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/1/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf">
- <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />
<dcterms:description>ORIGINAL</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/2/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf.txt">
- <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />
<dcterms:description>TEXT</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/3/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf.xml">
- <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />
<dcterms:description>MEDIA_DOCUMENT</dcterms:description>
</rdf:Description>
</oreatom:triples>
</atom:entry>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
qdc
<qdc:qualifieddc schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
<dc:title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</dc:title>
<dc:creator>Girbau Roura, Joaquim</dc:creator>
<dc:contributor>Martínez Duran, Anna</dc:contributor>
<dc:subject>INTERBAU</dc:subject>
<dc:subject>Francesc Mitjans</dc:subject>
<dc:subject>HANSA</dc:subject>
<dc:subject>MONTBAU</dc:subject>
<dc:subject>LIGS</dc:subject>
<dc:subject>SEIDA</dc:subject>
<dc:subject>LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</dc:subject>
<dcterms:abstract>La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</dcterms:abstract>
<dcterms:dateAccepted>2015-03-04T09:44:33Z</dcterms:dateAccepted>
<dcterms:available>2015-03-04T09:44:33Z</dcterms:available>
<dcterms:created>2015-03-04T09:44:33Z</dcterms:created>
<dcterms:issued>2015-02-24</dcterms:issued>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/286275</dc:identifier>
<dc:identifier>B 7910-2015</dc:identifier>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat Ramon Llull</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</qdc:qualifieddc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
rdf
<rdf:RDF schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf.xsd">
<ow:Publication about="oai:www.tdx.cat:10803/286275">
<dc:title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</dc:title>
<dc:creator>Girbau Roura, Joaquim</dc:creator>
<dc:contributor>quimgirbau@girbaumateu.com</dc:contributor>
<dc:contributor>true</dc:contributor>
<dc:contributor>Martínez Duran, Anna</dc:contributor>
<dc:contributor>true</dc:contributor>
<dc:subject>INTERBAU</dc:subject>
<dc:subject>Francesc Mitjans</dc:subject>
<dc:subject>HANSA</dc:subject>
<dc:subject>MONTBAU</dc:subject>
<dc:subject>LIGS</dc:subject>
<dc:subject>SEIDA</dc:subject>
<dc:subject>LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</dc:subject>
<dc:description>La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</dc:description>
<dc:description>La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</dc:description>
<dc:description>This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</dc:description>
<dc:date>2015-03-04T09:44:33Z</dc:date>
<dc:date>2015-03-04T09:44:33Z</dc:date>
<dc:date>2015-02-24</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/286275</dc:identifier>
<dc:identifier>B 7910-2015</dc:identifier>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat Ramon Llull</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</ow:Publication>
</rdf:RDF>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
uketd_dc
<uketd_dc:uketddc schemaLocation="http://naca.central.cranfield.ac.uk/ethos-oai/2.0/ http://naca.central.cranfield.ac.uk/ethos-oai/2.0/uketd_dc.xsd">
<dc:title>1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</dc:title>
<dc:creator>Girbau Roura, Joaquim</dc:creator>
<dcterms:abstract>La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</dcterms:abstract>
<uketdterms:institution>Universitat Ramon Llull</uketdterms:institution>
<dcterms:issued>2015-02-24</dcterms:issued>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:language type="dcterms:ISO639-2">cat</dc:language>
<dcterms:isReferencedBy>http://hdl.handle.net/10803/286275</dcterms:isReferencedBy>
<dc:identifier type="dcterms:URI">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/1/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf</dc:identifier>
<uketdterms:checksum type="uketdterms:MD5">0fa403219185bdc4606d4e2329a6fbc0</uketdterms:checksum>
<dcterms:hasFormat>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/2/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf.txt</dcterms:hasFormat>
<uketdterms:checksum type="uketdterms:MD5">37a9e4bfa4306171e6d41da03fa1ebdb</uketdterms:checksum>
<uketdterms:embargodate>cap</uketdterms:embargodate>
<dc:subject>INTERBAU</dc:subject>
<dc:subject>Francesc Mitjans</dc:subject>
<dc:subject>HANSA</dc:subject>
<dc:subject>MONTBAU</dc:subject>
<dc:subject>LIGS</dc:subject>
<dc:subject>SEIDA</dc:subject>
<dc:subject>LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</dc:subject>
<dc:subject>Enginyeria i Arquitectura</dc:subject>
</uketd_dc:uketddc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
xoai
<metadata schemaLocation="http://www.lyncode.com/xoai http://www.lyncode.com/xsd/xoai.xsd">
<element name="dc">
<element name="contributor">
<element name="none">
<field name="value">Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona</field>
</element>
<element name="author">
<element name="none">
<field name="value">Girbau Roura, Joaquim</field>
</element>
</element>
<element name="authoremail">
<element name="cat">
<field name="value">quimgirbau@girbaumateu.com</field>
</element>
</element>
<element name="authoremailshow">
<element name="cat">
<field name="value">true</field>
</element>
</element>
<element name="director">
<element name="none">
<field name="value">Martínez Duran, Anna</field>
</element>
</element>
<element name="authorsendemail">
<element name="cat">
<field name="value">true</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="date">
<element name="accessioned">
<element name="none">
<field name="value">2015-03-04T09:44:33Z</field>
</element>
</element>
<element name="available">
<element name="none">
<field name="value">2015-03-04T09:44:33Z</field>
</element>
</element>
<element name="issued">
<element name="none">
<field name="value">2015-02-24</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="identifier">
<element name="uri">
<element name="none">
<field name="value">http://hdl.handle.net/10803/286275</field>
</element>
</element>
<element name="dl">
<element name="cat">
<field name="value">B 7910-2015</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="description">
<element name="abstract">
<element name="cat">
<field name="value">La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge.</field>
</element>
<element name="spa">
<field name="value">La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo para la investigación y la innovación del arquitecto. La reflexión sobre este estadio anterior, plantea una puerta abierta al replanteo de algunas de estas normativas que faciliten avanzar en el campo de la vivienda.</field>
</element>
<element name="eng">
<field name="value">This thesis studies the influence of the Berlin exhibition in restoring modern architecture in Barcelona fifties. The reconsturction of the Hansa district of the German City was planned as the modelo c The City of Tomorrow. The most important architects of the Modern Movement as Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann or Günther Gottwald projected new ideas in the residential field dealing with issues of flexibility, safety, standaritzation – prefabrication, the relationship with nature or neighborly relations. These new approaches bacame model for architects in Barcelona as the team López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini and Francesc Mitjans, which at that time introduced modern architecture in the City. The thesis presents the study of the operation and its consequences tested over fifty years to be used as a basis for residential innovation. The regulatory framework introduced during the period after Interbau has restricted área for research and innovation architect. Reflection on this earlier stage, raises an open door to rethinking some of these rules to facilitate progress in the field of housing.</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="format">
<element name="extent">
<element name="cat">
<field name="value">340 p.</field>
</element>
</element>
<element name="mimetype">
<element name="none">
<field name="value">application/pdf</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="language">
<element name="iso">
<element name="cat">
<field name="value">cat</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="publisher">
<element name="none">
<field name="value">Universitat Ramon Llull</field>
</element>
</element>
<element name="rights">
<element name="license">
<element name="none">
<field name="value">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</field>
</element>
</element>
<element name="accessLevel">
<element name="none">
<field name="value">info:eu-repo/semantics/openAccess</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="source">
<element name="none">
<field name="value">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</field>
</element>
</element>
<element name="subject">
<element name="cat">
<field name="value">INTERBAU</field>
<field name="value">Francesc Mitjans</field>
<field name="value">HANSA</field>
<field name="value">MONTBAU</field>
<field name="value">LIGS</field>
<field name="value">SEIDA</field>
<field name="value">LÓPEZ ÍNIGO GIRÁLDEZ SUBIAS</field>
</element>
<element name="other">
<element name="cat">
<field name="value">Enginyeria i Arquitectura</field>
</element>
</element>
<element name="udc">
<element name="cat">
<field name="value">72</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="title">
<element name="cat">
<field name="value">1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ</field>
</element>
</element>
<element name="type">
<element name="none">
<field name="value">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</field>
<field name="value">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</field>
</element>
</element>
<element name="embargo">
<element name="terms">
<element name="cat">
<field name="value">cap</field>
</element>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundles">
<element name="bundle">
<field name="name">ORIGINAL</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf</field>
<field name="originalName">TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf</field>
<field name="format">application/pdf</field>
<field name="size">55901591</field>
<field name="url">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/1/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf</field>
<field name="checksum">0fa403219185bdc4606d4e2329a6fbc0</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">1</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">TEXT</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf.txt</field>
<field name="originalName">TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf.txt</field>
<field name="description">Extracted text</field>
<field name="format">text/plain</field>
<field name="size">401758</field>
<field name="url">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/2/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf.txt</field>
<field name="checksum">37a9e4bfa4306171e6d41da03fa1ebdb</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">2</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">MEDIA_DOCUMENT</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf.xml</field>
<field name="originalName">TESI_QUIM_GIRBAU (REVISADA).pdf.xml</field>
<field name="description">Document Consulta</field>
<field name="format">text/xml</field>
<field name="size">106</field>
<field name="url">https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286275/3/TESI_QUIM_GIRBAU%20%28REVISADA%29.pdf.xml</field>
<field name="checksum">3685bdba82de691f5bbb62bb4987a2b5</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">3</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
</element>
</element>
</element>
<element name="others">
<field name="handle">10803/286275</field>
<field name="identifier">oai:www.tdx.cat:10803/286275</field>
<field name="lastModifyDate">2017-09-13 16:23:29.133</field>
<field name="drm">open access</field>
</element>
<element name="repository">
<field name="name">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</field>
<field name="mail">pir@csuc.cat</field>
</element>
</metadata>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>