<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
<dc:title>Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia</dc:title>
<dc:creator>Bantulà, Jaume</dc:creator>
<dc:creator>Vilanou, Conrad</dc:creator>
<dc:subject>Joc (Filosofia)</dc:subject>
<dc:subject>Joc -- Història</dc:subject>
<dc:subject>79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports</dc:subject>
<dc:description>Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.</dc:description>
<dc:publisher>Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull</dc:publisher>
<dc:date>2009</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
<dc:format>26 p.</dc:format>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/2072/228166</dc:identifier>
<dc:source>RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)</dc:source>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:rights>L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</dc:rights>
<dc:rights>(c) Revista Aloma</dc:rights>
</oai_dc:dc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<didl:DIDL schemaLocation="urn:mpeg:mpeg21:2002:02-DIDL-NS http://standards.iso.org/ittf/PubliclyAvailableStandards/MPEG-21_schema_files/did/didl.xsd ">
<didl:DIDLInfo>
<dcterms:created schemaLocation="http://purl.org/dc/terms/ ">2016-02-20T04:00:36Z</dcterms:created>
</didl:DIDLInfo>
<didl:Item id="uuid-37025c58-c7b3-450d-a3e8-b3e3c0a89ccc">
<didl:Descriptor>
<didl:Statement mimeType="application/xml; charset=utf-8">
<dii:Identifier schemaLocation="urn:mpeg:mpeg21:2002:01-DII-NS http://standards.iso.org/ittf/PubliclyAvailableStandards/MPEG-21_schema_files/dii/dii.xsd">urn:hdl:2072/228166</dii:Identifier>
</didl:Statement>
</didl:Descriptor>
<didl:Descriptor>
<didl:Statement mimeType="application/xml; charset=utf-8">
<oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
<dc:title>Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia</dc:title>
<dc:creator>Bantulà, Jaume</dc:creator>
<dc:creator>Vilanou, Conrad</dc:creator>
<dc:subject>Joc (Filosofia)</dc:subject>
<dc:subject>Joc -- Història</dc:subject>
<dc:subject>79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports</dc:subject>
<dc:description>Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.</dc:description>
<dc:publisher>Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull</dc:publisher>
<dc:date>2009</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
<dc:format>26 p.</dc:format>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/2072/228166</dc:identifier>
<dc:source>RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)</dc:source>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:rights>L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</dc:rights>
<dc:rights>(c) Revista Aloma</dc:rights>
</oai_dc:dc>
</didl:Statement>
</didl:Descriptor>
<didl:Component id="uuid-97bdab47-fdc8-42c6-939f-ee5323d7b73d">
</didl:Component>
</didl:Item>
</didl:DIDL>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>am 3u</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="042">
<subfield code="a">dc</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="260">
<subfield code="c">2014-04-22T11:45:26Z</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">http://hdl.handle.net/2072/228166</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="546">
<subfield code="a">cat</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Joc (Filosofia)</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">Joc -- Història</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<mets LABEL="DSpace Item" OBJID="hdl:2072/228166" schemaLocation="http://www.loc.gov/METS/ http://www.loc.gov/standards/mets/mets.xsd http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-0.xsd">
<metsHdr CREATEDATE="2016-02-20T05:00:36">
<agent ROLE="CUSTODIAN" TYPE="ORGANIZATION">
<name>RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)</name>
</agent>
</metsHdr>
<dmdSec ID="DMD_hdl_2072/228166">
<mdWrap MDTYPE="MODS">
<xmlData>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">author</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Bantulà, Jaume</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">author</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Vilanou, Conrad</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2014-04-22T11:45:26Z</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2014-04-22T11:45:26Z</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateCreated encoding="iso8601">2009</mods:dateCreated>
</mods:originInfo>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">2009</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
<mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/2072/228166</mods:identifier>
<mods:abstract>Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.</mods:abstract>
<mods:physicalDescription>
<mods:extent>26 p.</mods:extent>
</mods:physicalDescription>
<mods:language>
<mods:languageTerm authority="rfc3066">cat</mods:languageTerm>
</mods:language>
<mods:originInfo>
<mods:publisher>Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull</mods:publisher>
</mods:originInfo>
<mods:relatedItem type="host">Aloma, 2009, Núm. 25</mods:relatedItem>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">info:eu-repo/semantics/openAccess</mods:accessCondition>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</mods:accessCondition>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">(c) Revista Aloma</mods:accessCondition>
<mods:relatedItem type="original">RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)</mods:relatedItem>
<mods:subject authority="local">Joc (Filosofia)</mods:subject>
<mods:subject authority="local">Joc -- Història</mods:subject>
<mods:titleInfo>Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/article</mods:genre>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/article</mods:genre>
</xmlData>
</mdWrap>
</dmdSec>
<amdSec ID="TMD_hdl_2072/228166">
<rightsMD>
<mdWrap MDTYPE="OTHER" MIMETYPE="text/plain" OTHERMDTYPE="TEXT">
<binData>aHR0cDovL2NyZWF0aXZlY29tbW9ucy5vcmcvbGljZW5zZXMvYnktbmMtbmQvMy4wL2VzLw==</binData>
</mdWrap>
</rightsMD>
</amdSec>
<fileSec>
<fileGrp USE="ORIGINAL">
<file CHECKSUM="c2035fd8435192ac0a99a3f1bed924e6" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_2072_228166_1" ID="2072_228166_1" MIMETYPE="application/pdf" OWNERID="http://www.recercat.cat//bitstream/2072/228166/1/Aloma%2025%20Jaume%20Bantula%20Joc.pdf" SIZE="309066">
</file>
</fileGrp>
</fileSec>
<structMap>
</structMap>
</mets>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<atom:entry>
<atom:id>http://www.recercat.cat//oai/metadata/handle/2072/228166/ore.xml</atom:id>
<atom:published>2016-02-20T05:00:36.540+01:00</atom:published>
<atom:updated>2016-02-20T05:00:36.540+01:00</atom:updated>
<atom:source>
<atom:generator uri="http://www.recercat.cat//oai">RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)</atom:generator>
</atom:source>
<atom:title>Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia</atom:title>
<atom:author>
<atom:name>Bantulà, Jaume</atom:name>
</atom:author>
<atom:author>
<atom:name>Vilanou, Conrad</atom:name>
</atom:author>
<oreatom:triples>
<rdf:Description about="http://www.recercat.cat//oai/metadata/handle/2072/228166/ore.xml">
<dcterms:modified>2014-06-18T08:58:57.686+02:00</dcterms:modified>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.recercat.cat//bitstream/handle/2072/228166/Aloma%2025%20Jaume%20Bantula%20Joc.pdf?sequence=1">
<dcterms:description>ORIGINAL</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.recercat.cat//bitstream/handle/2072/228166/license_url?sequence=2">
<dcterms:description>CC-LICENSE</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.recercat.cat//bitstream/handle/2072/228166/license_text?sequence=3">
<dcterms:description>CC-LICENSE</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.recercat.cat//bitstream/handle/2072/228166/license_rdf?sequence=4">
<dcterms:description>CC-LICENSE</dcterms:description>
</rdf:Description>
</oreatom:triples>
</atom:entry>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<dc:creator schemaLocation="http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd">Bantulà, Jaume</dc:creator>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<rdf:RDF schemaLocation="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns# http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf.xsd">
<ow:Publication about="oai:www.recercat.cat:2072/228166">
<dc:creator>Bantulà, Jaume</dc:creator>
<dc:creator>Vilanou, Conrad</dc:creator>
<dc:date>2014-04-22T11:45:26Z</dc:date>
<dc:date>2009</dc:date>
<dc:date>2009</dc:date>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/2072/228166</dc:identifier>
<dc:description>Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.</dc:description>
<dc:language>cat</dc:language>
<dc:publisher>Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull</dc:publisher>
<dc:relation>Aloma, 2009, Núm. 25</dc:relation>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:rights>L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</dc:rights>
<dc:rights>(c) Revista Aloma</dc:rights>
<dc:source>RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)</dc:source>
<dc:subject>Joc (Filosofia)</dc:subject>
<dc:subject>Joc -- Història</dc:subject>
<dc:title>Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia</dc:title>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/article</dc:type>
<dc:subject>79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports</dc:subject>
<dc:embargo>cap</dc:embargo>
<dc:source>Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna</dc:source>
<dc:source>Universitat Ramon Llull</dc:source>
<dc:source>Articles publicats en revistes</dc:source>
</ow:Publication>
</rdf:RDF>