<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dc:contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</dc:contributor>
<dc:contributor>Araus Ortega, José Luis</dc:contributor>
<dc:contributor>Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</dc:contributor>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dc:subject>Produccio vegetal</dc:subject>
<dc:subject>631</dc:subject>
<dc:subject>633</dc:subject>
<dc:description>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dc:description>
<dc:description>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dc:description>
<dc:description>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dc:description>
<dc:date>1997-12-01</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>L-1615-2009</dc:identifier>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
<dc:identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dc:identifier>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</dc:identifier>
<dc:language>spa</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:format>application/pdf</dc:format>
<dc:publisher>Universitat de Lleida</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</oai_dc:dc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<d:DIDL schemaLocation="urn:mpeg:mpeg21:2002:02-DIDL-NS http://standards.iso.org/ittf/PubliclyAvailableStandards/MPEG-21_schema_files/did/didl.xsd">
<d:DIDLInfo>
<dcterms:created schemaLocation="http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/dcterms.xsd">2009-08-25</dcterms:created>
</d:DIDLInfo>
<d:Item id="hdl_10803_8343">
<d:Descriptor>
<d:Statement mimeType="application/xml; charset=utf-8">
<dii:Identifier schemaLocation="urn:mpeg:mpeg21:2002:01-DII-NS http://standards.iso.org/ittf/PubliclyAvailableStandards/MPEG-21_schema_files/dii/dii.xsd">urn:hdl:10803/8343</dii:Identifier>
</d:Statement>
</d:Descriptor>
<d:Descriptor>
<d:Statement mimeType="application/xml; charset=utf-8">
<oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dc:contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</dc:contributor>
<dc:contributor>Araus Ortega, José Luis</dc:contributor>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dc:description>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dc:description>
<dc:description>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dc:description>
<dc:description>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dc:description>
<dc:date>2011-04-12T17:53:42Z</dc:date>
<dc:date>2009-08-25</dc:date>
<dc:date>1997-12-01</dc:date>
<dc:date>2009-08-25</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
<dc:identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dc:identifier>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</dc:identifier>
<dc:language>spa</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat de Lleida</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</oai_dc:dc>
</d:Statement>
</d:Descriptor>
<d:Component id="10803_8343_1">
</d:Component>
</d:Item>
</d:DIDL>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<dim:dim schemaLocation="http://www.dspace.org/xmlns/dspace/dim http://www.dspace.org/schema/dim.xsd">
<dim:field element="contributor" mdschema="dc">Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</dim:field>
<dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="author">Muñoz Odina, Mª Pilar</dim:field>
<dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="director">Romagosa Clariana, Ignacio</dim:field>
<dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="codirector">Araus Ortega, José Luis</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="accessioned">2011-04-12T17:53:42Z</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="available">2009-08-25</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="issued">1997-12-01</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="submitted">2009-08-25</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc">L-1615-2009</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="isbn">9788469275627</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="uri">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="uri">http://hdl.handle.net/10803/8343</dim:field>
<dim:field element="description" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="abstract">L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dim:field>
<dim:field element="description" lang="spa" mdschema="dc" qualifier="abstract">La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dim:field>
<dim:field element="description" lang="eng" mdschema="dc" qualifier="abstract">Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dim:field>
<dim:field element="format" mdschema="dc" qualifier="mimetype">application/pdf</dim:field>
<dim:field element="language" mdschema="dc" qualifier="iso">spa</dim:field>
<dim:field element="publisher" mdschema="dc">Universitat de Lleida</dim:field>
<dim:field element="rights" mdschema="dc" qualifier="license">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dim:field>
<dim:field element="rights" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="accessLevel">info:eu-repo/semantics/openAccess</dim:field>
<dim:field element="source" mdschema="dc">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dim:field>
<dim:field element="subject" mdschema="dc">millora genètica</dim:field>
<dim:field element="subject" mdschema="dc">ordi</dim:field>
<dim:field element="subject" mdschema="dc">cereals</dim:field>
<dim:field element="subject" mdschema="dc" qualifier="other">Produccio vegetal</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="udc">631</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="udc">633</dim:field>
<dim:field element="title" mdschema="dc">Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dim:field>
<dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dim:field>
<dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dim:field>
</dim:dim>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<thesis schemaLocation="http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/ http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/etdms.xsd">
<title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</title>
<creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</creator>
<contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</contributor>
<contributor>Araus Ortega, José Luis</contributor>
<subject>millora genètica</subject>
<subject>ordi</subject>
<subject>cereals</subject>
<description>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</description>
<description>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</description>
<description>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</description>
<date>2011-04-12</date>
<date>2009-08-25</date>
<date>1997-12-01</date>
<date>2009-08-25</date>
<type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</type>
<type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</type>
<identifier>9788469275627</identifier>
<identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</identifier>
<identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</identifier>
<language>spa</language>
<rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</rights>
<rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</rights>
<publisher>Universitat de Lleida</publisher>
<source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</source>
</thesis>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>00925njm 22002777a 4500</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="042">
<subfield code="a">dc</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="720">
<subfield code="a">Muñoz Odina, Mª Pilar</subfield>
<subfield code="e">author</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="260">
<subfield code="c">1997-12-01</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">9788469275627</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">http://hdl.handle.net/10803/8343</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">millora genètica</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">ordi</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">cereals</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>nam a 5i 4500</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">millora genètica</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">ordi</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">cereals</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2="1" tag="264">
<subfield code="a">[Lleida] :</subfield>
<subfield code="b">Universitat de Lleida,</subfield>
<subfield code="c">[2009]</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="4" ind2="0" tag="856">
<subfield code="z">Accés lliure</subfield>
<subfield code="u">http://hdl.handle.net/10803/8343</subfield>
</datafield>
<controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield>
<controlfield tag="008">AAMMDDs2009 sp ||||fsm||||0|| 0 spa|c</controlfield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="020">
<subfield code="a">9788469275627</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="100">
<subfield code="a">Muñoz Odina, Mª Pilar,</subfield>
<subfield code="e">autor</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="502">
<subfield code="g">Tesi</subfield>
<subfield code="b">Doctorat</subfield>
<subfield code="c">Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</subfield>
<subfield code="d">1997</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="2" ind2=" " tag="710">
<subfield code="a">Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2="4" tag="655">
<subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">
<subfield code="a">Romagosa Clariana, Ignacio,</subfield>
<subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">
<subfield code="a">Araus Ortega, José Luis,</subfield>
<subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2=" " tag="730">
<subfield code="a">TDX</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="017">
<subfield code="a">DL L-1615-2009</subfield>
<subfield code="b">Biblioteca de Catalunya</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="998">
<subfield code="a">l</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="040">
<subfield code="a">ES-BaCBU</subfield>
<subfield code="b">cat</subfield>
<subfield code="e">rda</subfield>
<subfield code="c">ES-BaCBU</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="336">
<subfield code="a">text</subfield>
<subfield code="b">txt</subfield>
<subfield code="2">rdacontent</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="337">
<subfield code="a">informàtic</subfield>
<subfield code="b">c</subfield>
<subfield code="2">rdamedia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="338">
<subfield code="a">recurs en línia</subfield>
<subfield code="b">cr</subfield>
<subfield code="2">rdacarrier</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<mets ID=" DSpace_ITEM_10803-8343" OBJID=" hdl:10803/8343" PROFILE="DSpace METS SIP Profile 1.0" TYPE="DSpace ITEM" schemaLocation="http://www.loc.gov/METS/ http://www.loc.gov/standards/mets/mets.xsd">
<metsHdr CREATEDATE="2021-10-30T08:13:16Z">
<agent ROLE="CUSTODIAN" TYPE="ORGANIZATION">
<name>TDX</name>
</agent>
</metsHdr>
<dmdSec ID="DMD_10803_8343">
<mdWrap MDTYPE="MODS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">author</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Muñoz Odina, Mª Pilar</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">director</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Romagosa Clariana, Ignacio</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">codirector</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Araus Ortega, José Luis</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2011-04-12T17:53:42Z</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2009-08-25</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">1997-12-01</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
<mods:identifier type="isbn">9788469275627</mods:identifier>
<mods:identifier type="uri">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</mods:identifier>
<mods:abstract>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</mods:abstract>
<mods:abstract>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</mods:abstract>
<mods:abstract>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</mods:abstract>
<mods:language>
<mods:languageTerm authority="rfc3066">spa</mods:languageTerm>
</mods:language>
<mods:subject>
<mods:topic>millora genètica</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>ordi</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>cereals</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:titleInfo>
<mods:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</mods:title>
</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</mods:genre>
</mods:mods>
</xmlData>
</mdWrap>
</dmdSec>
<amdSec ID="FO_10803_8343_1">
<techMD ID="TECH_O_10803_8343_1">
<mdWrap MDTYPE="PREMIS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">
<premis:premis>
<premis:object>
<premis:objectIdentifier>
<premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>
<premis:objectIdentifierValue>http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf</premis:objectIdentifierValue>
</premis:objectIdentifier>
<premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>
<premis:objectCharacteristics>
<premis:fixity>
<premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>
<premis:messageDigest>2e7e5a36c50b23cc347b1876daaf6a0a</premis:messageDigest>
</premis:fixity>
<premis:size>15902167</premis:size>
<premis:format>
<premis:formatDesignation>
<premis:formatName>application/pdf</premis:formatName>
</premis:formatDesignation>
</premis:format>
</premis:objectCharacteristics>
<premis:originalName>Tmpmo1de1.pdf</premis:originalName>
</premis:object>
</premis:premis>
</xmlData>
</mdWrap>
</techMD>
</amdSec>
<amdSec ID="FT_10803_8343_2">
<techMD ID="TECH_T_10803_8343_2">
<mdWrap MDTYPE="PREMIS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">
<premis:premis>
<premis:object>
<premis:objectIdentifier>
<premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>
<premis:objectIdentifierValue>http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt</premis:objectIdentifierValue>
</premis:objectIdentifier>
<premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>
<premis:objectCharacteristics>
<premis:fixity>
<premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>
<premis:messageDigest>2bc95f55b12589bc1bf0890b14733a40</premis:messageDigest>
</premis:fixity>
<premis:size>241763</premis:size>
<premis:format>
<premis:formatDesignation>
<premis:formatName>text/plain</premis:formatName>
</premis:formatDesignation>
</premis:format>
</premis:objectCharacteristics>
<premis:originalName>Tmpmo1de1.pdf.txt</premis:originalName>
</premis:object>
</premis:premis>
</xmlData>
</mdWrap>
</techMD>
</amdSec>
<fileSec>
<fileGrp USE="ORIGINAL">
<file ADMID="FO_10803_8343_1" CHECKSUM="2e7e5a36c50b23cc347b1876daaf6a0a" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_8343_1" ID="BITSTREAM_ORIGINAL_10803_8343_1" MIMETYPE="application/pdf" SEQ="1" SIZE="15902167">
</file>
</fileGrp>
<fileGrp USE="TEXT">
<file ADMID="FT_10803_8343_2" CHECKSUM="2bc95f55b12589bc1bf0890b14733a40" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_8343_2" ID="BITSTREAM_TEXT_10803_8343_2" MIMETYPE="text/plain" SEQ="2" SIZE="241763">
</file>
</fileGrp>
</fileSec>
<structMap LABEL="DSpace Object" TYPE="LOGICAL">
<div ADMID="DMD_10803_8343" TYPE="DSpace Object Contents">
<div TYPE="DSpace BITSTREAM">
</div>
</div>
</structMap>
</mets>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:name>
<mods:namePart>Muñoz Odina, Mª Pilar</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2011-04-12T17:53:42Z</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2009-08-25</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">1997-12-01</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
<mods:identifier type="isbn">9788469275627</mods:identifier>
<mods:identifier type="uri">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</mods:identifier>
<mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/10803/8343</mods:identifier>
<mods:abstract>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</mods:abstract>
<mods:abstract>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</mods:abstract>
<mods:abstract>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</mods:abstract>
<mods:language>
<mods:languageTerm>spa</mods:languageTerm>
</mods:language>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</mods:accessCondition>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">info:eu-repo/semantics/openAccess</mods:accessCondition>
<mods:subject>
<mods:topic>millora genètica</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>ordi</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>cereals</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:titleInfo>
<mods:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</mods:title>
</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</mods:genre>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</mods:genre>
</mods:mods>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<atom:entry schemaLocation="http://www.w3.org/2005/Atom http://www.kbcafe.com/rss/atom.xsd.xml">
<atom:id>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217/ore.xml</atom:id>
<atom:published>2009-08-25</atom:published>
<atom:updated>2011-04-12T17:53:42Z</atom:updated>
<atom:source>
<atom:generator>TDX</atom:generator>
</atom:source>
<atom:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</atom:title>
<atom:author>
<atom:name>Muñoz Odina, Mª Pilar</atom:name>
</atom:author>
<oreatom:triples>
<rdf:Description about="http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217/ore.xml#atom">
<dcterms:modified>2011-04-12T17:53:42Z</dcterms:modified>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/3/Tmpmo1de1.pdf.xml">
<dcterms:description>MEDIA_DOCUMENT</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf">
<dcterms:description>ORIGINAL</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt">
<dcterms:description>TEXT</dcterms:description>
</rdf:Description>
</oreatom:triples>
</atom:entry>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<qdc:qualifieddc schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dc:contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</dc:contributor>
<dc:contributor>Araus Ortega, José Luis</dc:contributor>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dcterms:abstract>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dcterms:abstract>
<dcterms:dateAccepted>2009-08-25</dcterms:dateAccepted>
<dcterms:available>2009-08-25</dcterms:available>
<dcterms:created>2009-08-25</dcterms:created>
<dcterms:issued>1997-12-01</dcterms:issued>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
<dc:identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dc:identifier>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</dc:identifier>
<dc:language>spa</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat de Lleida</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</qdc:qualifieddc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<rdf:RDF schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf.xsd">
<ow:Publication about="oai:www.tdx.cat:10803/8343">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dc:contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</dc:contributor>
<dc:contributor>Araus Ortega, José Luis</dc:contributor>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dc:description>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dc:description>
<dc:description>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dc:description>
<dc:description>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dc:description>
<dc:date>2011-04-12T17:53:42Z</dc:date>
<dc:date>2009-08-25</dc:date>
<dc:date>1997-12-01</dc:date>
<dc:date>2009-08-25</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
<dc:identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dc:identifier>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</dc:identifier>
<dc:language>spa</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat de Lleida</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</ow:Publication>
</rdf:RDF>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<uketd_dc:uketddc schemaLocation="http://naca.central.cranfield.ac.uk/ethos-oai/2.0/ http://naca.central.cranfield.ac.uk/ethos-oai/2.0/uketd_dc.xsd">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dcterms:abstract>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dcterms:abstract>
<uketdterms:institution>Universitat de Lleida</uketdterms:institution>
<dcterms:issued>1997-12-01</dcterms:issued>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:language type="dcterms:ISO639-2">spa</dc:language>
<dcterms:isReferencedBy>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dcterms:isReferencedBy>
<dcterms:isReferencedBy>http://hdl.handle.net/10803/8343</dcterms:isReferencedBy>
<dc:identifier type="dcterms:URI">http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf</dc:identifier>
<uketdterms:checksum type="uketdterms:MD5">2e7e5a36c50b23cc347b1876daaf6a0a</uketdterms:checksum>
<dcterms:hasFormat>http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt</dcterms:hasFormat>
<uketdterms:checksum type="uketdterms:MD5">2bc95f55b12589bc1bf0890b14733a40</uketdterms:checksum>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dc:subject>Produccio vegetal</dc:subject>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
</uketd_dc:uketddc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<metadata schemaLocation="http://www.lyncode.com/xoai http://www.lyncode.com/xsd/xoai.xsd">
<element name="dc">
<element name="contributor">
<element name="none">
<field name="value">Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</field>
</element>
<element name="author">
<element name="none">
<field name="value">Muñoz Odina, Mª Pilar</field>
</element>
</element>
<element name="director">
<element name="none">
<field name="value">Romagosa Clariana, Ignacio</field>
</element>
</element>
<element name="codirector">
<element name="none">
<field name="value">Araus Ortega, José Luis</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="date">
<element name="accessioned">
<element name="none">
<field name="value">2011-04-12T17:53:42Z</field>
</element>
</element>
<element name="available">
<element name="none">
<field name="value">2009-08-25</field>
</element>
</element>
<element name="issued">
<element name="none">
<field name="value">1997-12-01</field>
</element>
</element>
<element name="submitted">
<element name="none">
<field name="value">2009-08-25</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="identifier">
<element name="none">
<field name="value">L-1615-2009</field>
</element>
<element name="isbn">
<element name="none">
<field name="value">9788469275627</field>
</element>
</element>
<element name="uri">
<element name="none">
<field name="value">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</field>
<field name="value">http://hdl.handle.net/10803/8343</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="description">
<element name="abstract">
<element name="cat">
<field name="value">L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</field>
</element>
<element name="spa">
<field name="value">La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</field>
</element>
<element name="eng">
<field name="value">Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="format">
<element name="mimetype">
<element name="none">
<field name="value">application/pdf</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="language">
<element name="iso">
<element name="none">
<field name="value">spa</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="publisher">
<element name="none">
<field name="value">Universitat de Lleida</field>
</element>
</element>
<element name="rights">
<element name="license">
<element name="none">
<field name="value">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</field>
</element>
</element>
<element name="accessLevel">
<element name="cat">
<field name="value">info:eu-repo/semantics/openAccess</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="source">
<element name="none">
<field name="value">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</field>
</element>
</element>
<element name="subject">
<element name="none">
<field name="value">millora genètica</field>
<field name="value">ordi</field>
<field name="value">cereals</field>
</element>
<element name="other">
<element name="none">
<field name="value">Produccio vegetal</field>
</element>
</element>
<element name="udc">
<element name="cat">
<field name="value">631</field>
<field name="value">633</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="title">
<element name="none">
<field name="value">Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</field>
</element>
</element>
<element name="type">
<element name="none">
<field name="value">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</field>
<field name="value">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundles">
<element name="bundle">
<field name="name">MEDIA_DOCUMENT</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">Tmpmo1de1.pdf.xml</field>
<field name="originalName">Tmpmo1de1.pdf.xml</field>
<field name="description">Document Consulta</field>
<field name="format">text/xml</field>
<field name="size">105</field>
<field name="url">http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/3/Tmpmo1de1.pdf.xml</field>
<field name="checksum">bdd9bacb13f554ca4af0a3f55a598fd0</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">3</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">ORIGINAL</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">Tmpmo1de1.pdf</field>
<field name="format">application/pdf</field>
<field name="size">15902167</field>
<field name="url">http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf</field>
<field name="checksum">2e7e5a36c50b23cc347b1876daaf6a0a</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">1</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">TEXT</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">Tmpmo1de1.pdf.txt</field>
<field name="originalName">Tmpmo1de1.pdf.txt</field>
<field name="description">Extracted Text</field>
<field name="format">text/plain</field>
<field name="size">241763</field>
<field name="url">http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt</field>
<field name="checksum">2bc95f55b12589bc1bf0890b14733a40</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">2</field>
</element>
</element>
</element>
</element>
<element name="others">
<field name="handle">10803/8343</field>
<field name="identifier">oai:www.tdx.cat:10803/8343</field>
<field name="lastModifyDate">2017-09-12 22:14:43.93</field>
</element>
<element name="repository">
<field name="name">TDX</field>
<field name="mail">aco@csuc.cat</field>
</element>
</metadata>