Fitxa

oai_dc

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">

   1. <dc:title>A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</dc:title>

   2. <dc:creator>Pagès Fauria, Jordi</dc:creator>

   3. <dc:contributor>Alcoverro Pedrola, Teresa</dc:contributor>

   4. <dc:contributor>Romero, Javier (Romero Martinengo)</dc:contributor>

   5. <dc:contributor>Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia</dc:contributor>

   6. <dc:subject>Paisatge</dc:subject>

   7. <dc:subject>Paisaje</dc:subject>

   8. <dc:subject>Landscape</dc:subject>

   9. <dc:subject>Comportament social en els animals</dc:subject>

   10. <dc:subject>Comportamiento social de los animales</dc:subject>

   11. <dc:subject>Social behavior in animals</dc:subject>

   12. <dc:subject>Ecologia</dc:subject>

   13. <dc:subject>Ecología</dc:subject>

   14. <dc:subject>Ecology</dc:subject>

   15. <dc:subject>Herbivorisme</dc:subject>

   16. <dc:subject>Herbivorismo</dc:subject>

   17. <dc:subject>Herbivorism</dc:subject>

   18. <dc:subject>Posidònia</dc:subject>

   19. <dc:subject>Posidoniáceas</dc:subject>

   20. <dc:subject>Posidonia</dc:subject>

   21. <dc:subject>Ciències Experimentals i Matemàtiques</dc:subject>

   22. <dc:subject>574</dc:subject>

   23. <dc:description>Tesi realitzada al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB / CSIC)</dc:description>

   24. <dc:description>Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</dc:description>

   25. <dc:description>Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</dc:description>

   26. <dc:date>2013-12-09T11:30:44Z</dc:date>

   27. <dc:date>2013-12-09T11:30:44Z</dc:date>

   28. <dc:date>2013-09-16</dc:date>

   29. <dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>

   30. <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>

   31. <dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/126622</dc:identifier>

   32. <dc:identifier>B. 28933-2013</dc:identifier>

   33. <dc:language>eng</dc:language>

   34. <dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>

   35. <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>

   36. <dc:format>211 p.</dc:format>

   37. <dc:format>application/pdf</dc:format>

   38. <dc:format>application/pdf</dc:format>

   39. <dc:publisher>Universitat de Barcelona</dc:publisher>

   40. <dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>

   </oai_dc:dc>

dim

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <dim:dim schemaLocation="http://www.dspace.org/xmlns/dspace/dim http://www.dspace.org/schema/dim.xsd">

   1. <dim:field element="contributor" mdschema="dc">Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia</dim:field>

   2. <dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="author">Pagès Fauria, Jordi</dim:field>

   3. <dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="authoremail">jordi_pages@mac.com</dim:field>

   4. <dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="authoremailshow">false</dim:field>

   5. <dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="director">Alcoverro Pedrola, Teresa</dim:field>

   6. <dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="director">Romero, Javier (Romero Martinengo)</dim:field>

   7. <dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="authorsendemail">true</dim:field>

   8. <dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="accessioned">2013-12-09T11:30:44Z</dim:field>

   9. <dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="available">2013-12-09T11:30:44Z</dim:field>

   10. <dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="issued">2013-09-16</dim:field>

   11. <dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="uri">http://hdl.handle.net/10803/126622</dim:field>

   12. <dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="dl">B. 28933-2013</dim:field>

   13. <dim:field element="description" mdschema="dc">Tesi realitzada al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB / CSIC)</dim:field>

   14. <dim:field element="description" mdschema="dc" qualifier="abstract">Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</dim:field>

   15. <dim:field element="description" mdschema="dc" qualifier="abstract">Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</dim:field>

   16. <dim:field element="format" mdschema="dc" qualifier="extent">211 p.</dim:field>

   17. <dim:field element="format" mdschema="dc" qualifier="mimetype">application/pdf</dim:field>

   18. <dim:field element="language" mdschema="dc" qualifier="iso">eng</dim:field>

   19. <dim:field element="publisher" mdschema="dc">Universitat de Barcelona</dim:field>

   20. <dim:field element="rights" mdschema="dc" qualifier="license">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dim:field>

   21. <dim:field element="rights" mdschema="dc" qualifier="accessLevel">info:eu-repo/semantics/openAccess</dim:field>

   22. <dim:field element="source" mdschema="dc">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dim:field>

   23. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Paisatge</dim:field>

   24. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Paisaje</dim:field>

   25. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Landscape</dim:field>

   26. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Comportament social en els animals</dim:field>

   27. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Comportamiento social de los animales</dim:field>

   28. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Social behavior in animals</dim:field>

   29. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Ecologia</dim:field>

   30. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Ecología</dim:field>

   31. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Ecology</dim:field>

   32. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Herbivorisme</dim:field>

   33. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Herbivorismo</dim:field>

   34. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Herbivorism</dim:field>

   35. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Posidònia</dim:field>

   36. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Posidoniáceas</dim:field>

   37. <dim:field element="subject" mdschema="dc">Posidonia</dim:field>

   38. <dim:field element="subject" mdschema="dc" qualifier="other">Ciències Experimentals i Matemàtiques</dim:field>

   39. <dim:field element="subject" mdschema="dc" qualifier="udc">574</dim:field>

   40. <dim:field element="title" mdschema="dc">A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</dim:field>

   41. <dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dim:field>

   42. <dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dim:field>

   43. <dim:field element="embargo" mdschema="dc" qualifier="terms">cap</dim:field>

   </dim:dim>

etdms

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <thesis schemaLocation="http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/ http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/etdms.xsd">

   1. <title>A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</title>

   2. <creator>Pagès Fauria, Jordi</creator>

   3. <contributor>jordi_pages@mac.com</contributor>

   4. <contributor>false</contributor>

   5. <contributor>Alcoverro Pedrola, Teresa</contributor>

   6. <contributor>Romero, Javier (Romero Martinengo)</contributor>

   7. <contributor>true</contributor>

   8. <subject>Paisatge</subject>

   9. <subject>Paisaje</subject>

   10. <subject>Landscape</subject>

   11. <subject>Comportament social en els animals</subject>

   12. <subject>Comportamiento social de los animales</subject>

   13. <subject>Social behavior in animals</subject>

   14. <subject>Ecologia</subject>

   15. <subject>Ecología</subject>

   16. <subject>Ecology</subject>

   17. <subject>Herbivorisme</subject>

   18. <subject>Herbivorismo</subject>

   19. <subject>Herbivorism</subject>

   20. <subject>Posidònia</subject>

   21. <subject>Posidoniáceas</subject>

   22. <subject>Posidonia</subject>

   23. <description>Tesi realitzada al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB / CSIC)</description>

   24. <description>Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</description>

   25. <description>Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</description>

   26. <date>2013-12-09</date>

   27. <date>2013-12-09</date>

   28. <date>2013-09-16</date>

   29. <type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</type>

   30. <type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</type>

   31. <identifier>http://hdl.handle.net/10803/126622</identifier>

   32. <identifier>B. 28933-2013</identifier>

   33. <language>eng</language>

   34. <rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</rights>

   35. <rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</rights>

   36. <publisher>Universitat de Barcelona</publisher>

   37. <source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</source>

   </thesis>

marc

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">

   1. <leader>00925njm 22002777a 4500</leader>

   2. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="042">

      1. <subfield code="a">dc</subfield>

      </datafield>

   3. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="720">

      1. <subfield code="a">Pagès Fauria, Jordi</subfield>

      2. <subfield code="e">author</subfield>

      </datafield>

   4. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="260">

      1. <subfield code="c">2013-09-16</subfield>

      </datafield>

   5. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">

      1. <subfield code="a">Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</subfield>

      </datafield>

   6. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">

      1. <subfield code="a">Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</subfield>

      </datafield>

   7. <datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">

      1. <subfield code="a">http://hdl.handle.net/10803/126622</subfield>

      </datafield>

   8. <datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">

      1. <subfield code="a">B. 28933-2013</subfield>

      </datafield>

   9. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Paisatge</subfield>

      </datafield>

   10. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Paisaje</subfield>

       </datafield>

   11. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Landscape</subfield>

       </datafield>

   12. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Comportament social en els animals</subfield>

       </datafield>

   13. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Comportamiento social de los animales</subfield>

       </datafield>

   14. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Social behavior in animals</subfield>

       </datafield>

   15. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Ecologia</subfield>

       </datafield>

   16. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Ecología</subfield>

       </datafield>

   17. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Ecology</subfield>

       </datafield>

   18. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Herbivorisme</subfield>

       </datafield>

   19. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Herbivorismo</subfield>

       </datafield>

   20. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Herbivorism</subfield>

       </datafield>

   21. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Posidònia</subfield>

       </datafield>

   22. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Posidoniáceas</subfield>

       </datafield>

   23. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Posidonia</subfield>

       </datafield>

   24. <datafield ind1="0" ind2="0" tag="245">

       1. <subfield code="a">A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</subfield>

       </datafield>

   </record>

marc_ccuc

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">

   1. <leader>nam a 5i 4500</leader>

   2. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Paisatge</subfield>

      </datafield>

   3. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Paisaje</subfield>

      </datafield>

   4. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Landscape</subfield>

      </datafield>

   5. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Comportament social en els animals</subfield>

      </datafield>

   6. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Comportamiento social de los animales</subfield>

      </datafield>

   7. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Social behavior in animals</subfield>

      </datafield>

   8. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Ecologia</subfield>

      </datafield>

   9. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

      1. <subfield code="a">Ecología</subfield>

      </datafield>

   10. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Ecology</subfield>

       </datafield>

   11. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Herbivorisme</subfield>

       </datafield>

   12. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Herbivorismo</subfield>

       </datafield>

   13. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Herbivorism</subfield>

       </datafield>

   14. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Posidònia</subfield>

       </datafield>

   15. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Posidoniáceas</subfield>

       </datafield>

   16. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">

       1. <subfield code="a">Posidonia</subfield>

       </datafield>

   17. <datafield ind1="1" ind2="0" tag="245">

       1. <subfield code="a">A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</subfield>

       </datafield>

   18. <datafield ind1=" " ind2="1" tag="264">

       1. <subfield code="a">[Barcelona] :</subfield>

       2. <subfield code="b">Universitat de Barcelona,</subfield>

       3. <subfield code="c">2013</subfield>

       </datafield>

   19. <datafield ind1="4" ind2="0" tag="856">

       1. <subfield code="z">Accés lliure</subfield>

       2. <subfield code="u">http://hdl.handle.net/10803/126622</subfield>

       </datafield>

   20. <controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield>

   21. <controlfield tag="008">AAMMDDs2013 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c</controlfield>

   22. <datafield ind1="1" ind2=" " tag="100">

       1. <subfield code="a">Pagès Fauria, Jordi,</subfield>

       2. <subfield code="e">autor</subfield>

       </datafield>

   23. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="300">

       1. <subfield code="a">1 recurs en línia (211 pàgines)</subfield>

       </datafield>

   24. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="500">

       1. <subfield code="a">Tesi realitzada al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB / CSIC)</subfield>

       </datafield>

   25. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="502">

       1. <subfield code="g">Tesi</subfield>

       2. <subfield code="b">Doctorat</subfield>

       3. <subfield code="c">Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia</subfield>

       4. <subfield code="d">2013</subfield>

       </datafield>

   26. <datafield ind1="2" ind2=" " tag="710">

       1. <subfield code="a">Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia</subfield>

       </datafield>

   27. <datafield ind1=" " ind2="4" tag="655">

       1. <subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield>

       </datafield>

   28. <datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">

       1. <subfield code="a">Alcoverro Pedrola, Teresa,</subfield>

       2. <subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>

       </datafield>

   29. <datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">

       1. <subfield code="a">Romero, Javier</subfield>

       2. <subfield code="q">(Romero Martinengo)</subfield>

       3. <subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>

       </datafield>

   30. <datafield ind1="0" ind2=" " tag="730">

       1. <subfield code="a">TDX</subfield>

       </datafield>

   31. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">

       1. <subfield code="a">Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</subfield>

       </datafield>

   32. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="998">

       1. <subfield code="a">b</subfield>

       </datafield>

   33. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="040">

       1. <subfield code="a">ES-BaCBU</subfield>

       2. <subfield code="b">cat</subfield>

       3. <subfield code="e">rda</subfield>

       4. <subfield code="c">ES-BaCBU</subfield>

       </datafield>

   34. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="336">

       1. <subfield code="a">text</subfield>

       2. <subfield code="b">txt</subfield>

       3. <subfield code="2">rdacontent</subfield>

       </datafield>

   35. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="337">

       1. <subfield code="a">informàtic</subfield>

       2. <subfield code="b">c</subfield>

       3. <subfield code="2">rdamedia</subfield>

       </datafield>

   36. <datafield ind1=" " ind2=" " tag="338">

       1. <subfield code="a">recurs en línia</subfield>

       2. <subfield code="b">cr</subfield>

       3. <subfield code="2">rdacarrier</subfield>

       </datafield>

   </record>

mets

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <mets ID=" DSpace_ITEM_10803-126622" OBJID=" hdl:10803/126622" PROFILE="DSpace METS SIP Profile 1.0" TYPE="DSpace ITEM" schemaLocation="http://www.loc.gov/METS/ http://www.loc.gov/standards/mets/mets.xsd">

   1. <metsHdr CREATEDATE="2024-04-30T13:54:32Z">

      1. <agent ROLE="CUSTODIAN" TYPE="ORGANIZATION">

         1. <name>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</name>

         </agent>

      </metsHdr>

   2. <dmdSec ID="DMD_10803_126622">

      1. <mdWrap MDTYPE="MODS">

         1. <xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">

            1. <mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">

               1. <mods:name>

                  1. <mods:role>

                     1. <mods:roleTerm type="text">author</mods:roleTerm>

                     </mods:role>

                  2. <mods:namePart>Pagès Fauria, Jordi</mods:namePart>

                  </mods:name>

               2. <mods:name>

                  1. <mods:role>

                     1. <mods:roleTerm type="text">authoremail</mods:roleTerm>

                     </mods:role>

                  2. <mods:namePart>jordi_pages@mac.com</mods:namePart>

                  </mods:name>

               3. <mods:name>

                  1. <mods:role>

                     1. <mods:roleTerm type="text">authoremailshow</mods:roleTerm>

                     </mods:role>

                  2. <mods:namePart>false</mods:namePart>

                  </mods:name>

               4. <mods:name>

                  1. <mods:role>

                     1. <mods:roleTerm type="text">director</mods:roleTerm>

                     </mods:role>

                  2. <mods:namePart>Alcoverro Pedrola, Teresa</mods:namePart>

                  </mods:name>

               5. <mods:name>

                  1. <mods:role>

                     1. <mods:roleTerm type="text">director</mods:roleTerm>

                     </mods:role>

                  2. <mods:namePart>Romero, Javier (Romero Martinengo)</mods:namePart>

                  </mods:name>

               6. <mods:name>

                  1. <mods:role>

                     1. <mods:roleTerm type="text">authorsendemail</mods:roleTerm>

                     </mods:role>

                  2. <mods:namePart>true</mods:namePart>

                  </mods:name>

               7. <mods:extension>

                  1. <mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2013-12-09T11:30:44Z</mods:dateAccessioned>

                  </mods:extension>

               8. <mods:extension>

                  1. <mods:dateAvailable encoding="iso8601">2013-12-09T11:30:44Z</mods:dateAvailable>

                  </mods:extension>

               9. <mods:originInfo>

                  1. <mods:dateIssued encoding="iso8601">2013-09-16</mods:dateIssued>

                  </mods:originInfo>

               10. <mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/10803/126622</mods:identifier>

               11. <mods:identifier type="dl">B. 28933-2013</mods:identifier>

               12. <mods:abstract>Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</mods:abstract>

               13. <mods:language>

                   1. <mods:languageTerm authority="rfc3066">eng</mods:languageTerm>

                   </mods:language>

               14. <mods:accessCondition type="useAndReproduction" />

               15. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Paisatge</mods:topic>

                   </mods:subject>

               16. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Paisaje</mods:topic>

                   </mods:subject>

               17. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Landscape</mods:topic>

                   </mods:subject>

               18. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Comportament social en els animals</mods:topic>

                   </mods:subject>

               19. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Comportamiento social de los animales</mods:topic>

                   </mods:subject>

               20. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Social behavior in animals</mods:topic>

                   </mods:subject>

               21. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Ecologia</mods:topic>

                   </mods:subject>

               22. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Ecología</mods:topic>

                   </mods:subject>

               23. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Ecology</mods:topic>

                   </mods:subject>

               24. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Herbivorisme</mods:topic>

                   </mods:subject>

               25. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Herbivorismo</mods:topic>

                   </mods:subject>

               26. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Herbivorism</mods:topic>

                   </mods:subject>

               27. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Posidònia</mods:topic>

                   </mods:subject>

               28. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Posidoniáceas</mods:topic>

                   </mods:subject>

               29. <mods:subject>

                   1. <mods:topic>Posidonia</mods:topic>

                   </mods:subject>

               30. <mods:titleInfo>

                   1. <mods:title>A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</mods:title>

                   </mods:titleInfo>

               31. <mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion</mods:genre>

               </mods:mods>

            </xmlData>

         </mdWrap>

      </dmdSec>

   3. <amdSec ID="FO_10803_126622_1">

      1. <techMD ID="TECH_O_10803_126622_1">

         1. <mdWrap MDTYPE="PREMIS">

            1. <xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">

               1. <premis:premis>

                  1. <premis:object>

                     1. <premis:objectIdentifier>

                        1. <premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>

                        2. <premis:objectIdentifierValue>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/1/JPF_PhD_THESIS.pdf</premis:objectIdentifierValue>

                        </premis:objectIdentifier>

                     2. <premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>

                     3. <premis:objectCharacteristics>

                        1. <premis:fixity>

                           1. <premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>

                           2. <premis:messageDigest>a503438fc4cf03db45c5026bf2efa159</premis:messageDigest>

                           </premis:fixity>

                        2. <premis:size>74684012</premis:size>

                        3. <premis:format>

                           1. <premis:formatDesignation>

                              1. <premis:formatName>application/pdf</premis:formatName>

                              </premis:formatDesignation>

                           </premis:format>

                        </premis:objectCharacteristics>

                     4. <premis:originalName>JPF_PhD_THESIS.pdf</premis:originalName>

                     </premis:object>

                  </premis:premis>

               </xmlData>

            </mdWrap>

         </techMD>

      </amdSec>

   4. <amdSec ID="FT_10803_126622_2">

      1. <techMD ID="TECH_T_10803_126622_2">

         1. <mdWrap MDTYPE="PREMIS">

            1. <xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">

               1. <premis:premis>

                  1. <premis:object>

                     1. <premis:objectIdentifier>

                        1. <premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>

                        2. <premis:objectIdentifierValue>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/2/JPF_PhD_THESIS.pdf.txt</premis:objectIdentifierValue>

                        </premis:objectIdentifier>

                     2. <premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>

                     3. <premis:objectCharacteristics>

                        1. <premis:fixity>

                           1. <premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>

                           2. <premis:messageDigest>3712568937a24e6f696556683999425a</premis:messageDigest>

                           </premis:fixity>

                        2. <premis:size>405753</premis:size>

                        3. <premis:format>

                           1. <premis:formatDesignation>

                              1. <premis:formatName>text/plain</premis:formatName>

                              </premis:formatDesignation>

                           </premis:format>

                        </premis:objectCharacteristics>

                     4. <premis:originalName>JPF_PhD_THESIS.pdf.txt</premis:originalName>

                     </premis:object>

                  </premis:premis>

               </xmlData>

            </mdWrap>

         </techMD>

      </amdSec>

   5. <fileSec>

      1. <fileGrp USE="ORIGINAL">

         1. <file ADMID="FO_10803_126622_1" CHECKSUM="a503438fc4cf03db45c5026bf2efa159" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_126622_1" ID="BITSTREAM_ORIGINAL_10803_126622_1" MIMETYPE="application/pdf" SEQ="1" SIZE="74684012">

            1. <FLocat LOCTYPE="URL" href="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/1/JPF_PhD_THESIS.pdf" type="simple" />

            </file>

         </fileGrp>

      2. <fileGrp USE="TEXT">

         1. <file ADMID="FT_10803_126622_2" CHECKSUM="3712568937a24e6f696556683999425a" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_126622_2" ID="BITSTREAM_TEXT_10803_126622_2" MIMETYPE="text/plain" SEQ="2" SIZE="405753">

            1. <FLocat LOCTYPE="URL" href="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/2/JPF_PhD_THESIS.pdf.txt" type="simple" />

            </file>

         </fileGrp>

      </fileSec>

   6. <structMap LABEL="DSpace Object" TYPE="LOGICAL">

      1. <div ADMID="DMD_10803_126622" TYPE="DSpace Object Contents">

         1. <div TYPE="DSpace BITSTREAM">

            1. <fptr FILEID="BITSTREAM_ORIGINAL_10803_126622_1" />

            </div>

         </div>

      </structMap>

   </mets>

mods

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">

   1. <mods:name>

      1. <mods:namePart>Pagès Fauria, Jordi</mods:namePart>

      </mods:name>

   2. <mods:extension>

      1. <mods:dateAvailable encoding="iso8601">2013-12-09T11:30:44Z</mods:dateAvailable>

      </mods:extension>

   3. <mods:extension>

      1. <mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2013-12-09T11:30:44Z</mods:dateAccessioned>

      </mods:extension>

   4. <mods:originInfo>

      1. <mods:dateIssued encoding="iso8601">2013-09-16</mods:dateIssued>

      </mods:originInfo>

   5. <mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/10803/126622</mods:identifier>

   6. <mods:identifier type="dl">B. 28933-2013</mods:identifier>

   7. <mods:abstract>Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</mods:abstract>

   8. <mods:abstract>Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</mods:abstract>

   9. <mods:language>

      1. <mods:languageTerm>eng</mods:languageTerm>

      </mods:language>

   10. <mods:accessCondition type="useAndReproduction">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</mods:accessCondition>

   11. <mods:accessCondition type="useAndReproduction">info:eu-repo/semantics/openAccess</mods:accessCondition>

   12. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Paisatge</mods:topic>

       </mods:subject>

   13. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Paisaje</mods:topic>

       </mods:subject>

   14. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Landscape</mods:topic>

       </mods:subject>

   15. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Comportament social en els animals</mods:topic>

       </mods:subject>

   16. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Comportamiento social de los animales</mods:topic>

       </mods:subject>

   17. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Social behavior in animals</mods:topic>

       </mods:subject>

   18. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Ecologia</mods:topic>

       </mods:subject>

   19. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Ecología</mods:topic>

       </mods:subject>

   20. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Ecology</mods:topic>

       </mods:subject>

   21. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Herbivorisme</mods:topic>

       </mods:subject>

   22. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Herbivorismo</mods:topic>

       </mods:subject>

   23. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Herbivorism</mods:topic>

       </mods:subject>

   24. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Posidònia</mods:topic>

       </mods:subject>

   25. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Posidoniáceas</mods:topic>

       </mods:subject>

   26. <mods:subject>

       1. <mods:topic>Posidonia</mods:topic>

       </mods:subject>

   27. <mods:titleInfo>

       1. <mods:title>A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</mods:title>

       </mods:titleInfo>

   28. <mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</mods:genre>

   29. <mods:genre>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</mods:genre>

   </mods:mods>

oaire

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <oaire:record schemaLocation="http://namespaceopenaire.eu/schema/oaire/">

   1. <dc:title>A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</dc:title>

   2. <datacite:creator>

      1. <datacite:creatorName>Pagès Fauria, Jordi</datacite:creatorName>

      </datacite:creator>

   3. <datacite:contributor>jordi_pages@mac.com</datacite:contributor>

   4. <datacite:contributor>false</datacite:contributor>

   5. <datacite:contributor>Alcoverro Pedrola, Teresa</datacite:contributor>

   6. <datacite:contributor>Romero, Javier (Romero Martinengo)</datacite:contributor>

   7. <datacite:contributor>true</datacite:contributor>

   8. <datacite:contributor>Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia</datacite:contributor>

   9. <dc:subject>Paisatge</dc:subject>

   10. <dc:subject>Paisaje</dc:subject>

   11. <dc:subject>Landscape</dc:subject>

   12. <dc:subject>Comportament social en els animals</dc:subject>

   13. <dc:subject>Comportamiento social de los animales</dc:subject>

   14. <dc:subject>Social behavior in animals</dc:subject>

   15. <dc:subject>Ecologia</dc:subject>

   16. <dc:subject>Ecología</dc:subject>

   17. <dc:subject>Ecology</dc:subject>

   18. <dc:subject>Herbivorisme</dc:subject>

   19. <dc:subject>Herbivorismo</dc:subject>

   20. <dc:subject>Herbivorism</dc:subject>

   21. <dc:subject>Posidònia</dc:subject>

   22. <dc:subject>Posidoniáceas</dc:subject>

   23. <dc:subject>Posidonia</dc:subject>

   24. <dc:subject>Ciències Experimentals i Matemàtiques</dc:subject>

   25. <dc:subject>574</dc:subject>

   26. <dc:description>Tesi realitzada al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB / CSIC)</dc:description>

   27. <dc:description>Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</dc:description>

   28. <dc:description>Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</dc:description>

   29. <dc:date>2013-12-09T11:30:44Z</dc:date>

   30. <dc:date>2013-12-09T11:30:44Z</dc:date>

   31. <dc:date>2013-09-16</dc:date>

   32. <dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>

   33. <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>

   34. <datacite:alternateIdentifier>http://hdl.handle.net/10803/126622</datacite:alternateIdentifier>

   35. <datacite:alternateIdentifier>B. 28933-2013</datacite:alternateIdentifier>

   36. <dc:language>eng</dc:language>

   37. <dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>

   38. <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>

   39. <dc:format>211 p.</dc:format>

   40. <dc:format>application/pdf</dc:format>

   41. <dc:format>application/pdf</dc:format>

   42. <dc:publisher>Universitat de Barcelona</dc:publisher>

   43. <dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>

   44. <oaire:file>https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/1/JPF_PhD_THESIS.pdf</oaire:file>

   </oaire:record>

ore

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <atom:entry schemaLocation="http://www.w3.org/2005/Atom http://www.kbcafe.com/rss/atom.xsd.xml">

   1. <atom:id>http://hdl.handle.net/10803/126622/ore.xml</atom:id>

   2. <atom:link href="http://hdl.handle.net/10803/126622" rel="alternate" />
   3. <atom:link href="http://hdl.handle.net/10803/126622/ore.xml" rel="http://www.openarchives.org/ore/terms/describes" />
   4. <atom:link href="http://hdl.handle.net/10803/126622/ore.xml#atom" rel="self" type="application/atom+xml" />

   5. <atom:published>2013-12-09T11:30:44Z</atom:published>

   6. <atom:updated>2013-12-09T11:30:44Z</atom:updated>

   7. <atom:source>

      1. <atom:generator>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</atom:generator>

      </atom:source>

   8. <atom:title>A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</atom:title>

   9. <atom:author>

      1. <atom:name>Pagès Fauria, Jordi</atom:name>

      </atom:author>

   10. <atom:category label="Aggregation" scheme="http://www.openarchives.org/ore/terms/" term="http://www.openarchives.org/ore/terms/Aggregation" />
   11. <atom:category scheme="http://www.openarchives.org/ore/atom/modified" term="2013-12-09T11:30:44Z" />
   12. <atom:category label="DSpace Item" scheme="http://www.dspace.org/objectModel/" term="DSpaceItem" />
   13. <atom:link href="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/1/JPF_PhD_THESIS.pdf" length="74684012" rel="http://www.openarchives.org/ore/terms/aggregates" title="JPF_PhD_THESIS.pdf" type="application/pdf" />

   14. <oreatom:triples>

       1. <rdf:Description about="http://hdl.handle.net/10803/126622/ore.xml#atom">

          1. <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceItem" />

          2. <dcterms:modified>2013-12-09T11:30:44Z</dcterms:modified>

          </rdf:Description>

       2. <rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/1/JPF_PhD_THESIS.pdf">

          1. <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />

          2. <dcterms:description>ORIGINAL</dcterms:description>

          </rdf:Description>

       3. <rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/2/JPF_PhD_THESIS.pdf.txt">

          1. <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />

          2. <dcterms:description>TEXT</dcterms:description>

          </rdf:Description>

       4. <rdf:Description about="https://www.tdx.cat/bitstream/10803/126622/3/JPF_PhD_THESIS.pdf.xml">

          1. <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />

          2. <dcterms:description>MEDIA_DOCUMENT</dcterms:description>

          </rdf:Description>

       </oreatom:triples>

   </atom:entry>

qdc

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <qdc:qualifieddc schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">

   1. <dc:title>A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</dc:title>

   2. <dc:creator>Pagès Fauria, Jordi</dc:creator>

   3. <dc:contributor>Alcoverro Pedrola, Teresa</dc:contributor>

   4. <dc:contributor>Romero, Javier (Romero Martinengo)</dc:contributor>

   5. <dc:subject>Paisatge</dc:subject>

   6. <dc:subject>Paisaje</dc:subject>

   7. <dc:subject>Landscape</dc:subject>

   8. <dc:subject>Comportament social en els animals</dc:subject>

   9. <dc:subject>Comportamiento social de los animales</dc:subject>

   10. <dc:subject>Social behavior in animals</dc:subject>

   11. <dc:subject>Ecologia</dc:subject>

   12. <dc:subject>Ecología</dc:subject>

   13. <dc:subject>Ecology</dc:subject>

   14. <dc:subject>Herbivorisme</dc:subject>

   15. <dc:subject>Herbivorismo</dc:subject>

   16. <dc:subject>Herbivorism</dc:subject>

   17. <dc:subject>Posidònia</dc:subject>

   18. <dc:subject>Posidoniáceas</dc:subject>

   19. <dc:subject>Posidonia</dc:subject>

   20. <dcterms:abstract>Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</dcterms:abstract>

   21. <dcterms:abstract>Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</dcterms:abstract>

   22. <dcterms:dateAccepted>2013-12-09T11:30:44Z</dcterms:dateAccepted>

   23. <dcterms:available>2013-12-09T11:30:44Z</dcterms:available>

   24. <dcterms:created>2013-12-09T11:30:44Z</dcterms:created>

   25. <dcterms:issued>2013-09-16</dcterms:issued>

   26. <dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>

   27. <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>

   28. <dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/126622</dc:identifier>

   29. <dc:identifier>B. 28933-2013</dc:identifier>

   30. <dc:language>eng</dc:language>

   31. <dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>

   32. <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>

   33. <dc:publisher>Universitat de Barcelona</dc:publisher>

   34. <dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>

   </qdc:qualifieddc>

rdf

Deskargatu XML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>

1. <rdf:RDF schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf.xsd">

   1. <ow:Publication about="oai:www.tdx.cat:10803/126622">

      1. <dc:title>A behavioural seascape ecology approach to macrophyte herbivory</dc:title>

      2. <dc:creator>Pagès Fauria, Jordi</dc:creator>

      3. <dc:contributor>jordi_pages@mac.com</dc:contributor>

      4. <dc:contributor>false</dc:contributor>

      5. <dc:contributor>Alcoverro Pedrola, Teresa</dc:contributor>

      6. <dc:contributor>Romero, Javier (Romero Martinengo)</dc:contributor>

      7. <dc:contributor>true</dc:contributor>

      8. <dc:subject>Paisatge</dc:subject>

      9. <dc:subject>Paisaje</dc:subject>

      10. <dc:subject>Landscape</dc:subject>

      11. <dc:subject>Comportament social en els animals</dc:subject>

      12. <dc:subject>Comportamiento social de los animales</dc:subject>

      13. <dc:subject>Social behavior in animals</dc:subject>

      14. <dc:subject>Ecologia</dc:subject>

      15. <dc:subject>Ecología</dc:subject>

      16. <dc:subject>Ecology</dc:subject>

      17. <dc:subject>Herbivorisme</dc:subject>

      18. <dc:subject>Herbivorismo</dc:subject>

      19. <dc:subject>Herbivorism</dc:subject>

      20. <dc:subject>Posidònia</dc:subject>

      21. <dc:subject>Posidoniáceas</dc:subject>

      22. <dc:subject>Posidonia</dc:subject>

      23. <dc:description>Tesi realitzada al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB / CSIC)</dc:description>

      24. <dc:description>Overall, this thesis aims at approaching macrophyte herbivory and community ecology from a behavioural landscape perspective. Our study system, the seascape mosaic of Posidonia oceanica seagrass meadows interspersed with sand patches and rocky areas with macroalgal cover, is particularly useful to test sound ecological questions. In essence, the macroherbivore community is made up of just two key species, the sea urchin Paracentrotus lividus and the fish Sarpa salpa. Both species are generalists and have been found to actively consume seagrass and macroalgae, profoundly altering habitat structure. Moreover, both animals differ in their mobility and in the predation risk they are subjected to, which poses interesting questions on how they will perceive, use, respond to and impact their surrounding seascape. S. salpa is a highly mobile species with few known extant predators, while the sea urchin P. lividus is a low mobility species with high rates of predation. The thesis is structured in five chapters that focus on different aspects of community organization and ecological interactions (chapter 4), animal movement (chapters 5 and 6), animal risk assessment and behavioural responses to predation risk (chapter 5), habitat selection and connectivity (chapter 6), influence of seascape attributes on herbivore foraging and thus on herbivores’ impacts on plants (chapter 7) and herbivores’ responses in terms of population and behaviour to disturbances (chapter 5). Chapters derive from field manipulative experiments (chapter 4), field mensurative campaigns (chapters 6, 7 and 8) or controlled experiments in the laboratory (chapter 5). In chapter 4 we observed that predation pressure on a key herbivore (sea urchin) can be modified both by the environmental context within which it finds itself and by the actions of another herbivore (S. salpa) that modifies the plant traits that create this environmental context (P. oceanica). Herbivores, particularly when acting as ecosystem engineers, may have the potential to mediate and increase predation risk, as they substantially modify habitat structure with consequences for refuge availability, among others. Indeed, this type of interactions may be stronger or softer according to prey movement patterns and their perception of risk. Sea urchins can perceive predator chemical cues and respond escaping from these stimuli altering their behaviour by switching among different movement patterns. Predation risk may be as important in determining animal movement patterns as feeding strategies, and in chapter 5 sea urchins responded with straighter paths in the presence of predator cues. We were also interested in the movement patterns of the other key herbivore of the system (chapter 6). The herbivorous fish S. salpa displayed large home ranges and connected distant habitats with their highly mobile behaviour. In spite of their mobility, they also displayed a strong selectivity for the seagrass habitat, which was preferred over the rocky and sand areas. Highly mobile species can connect distant habitats, and may perceive the landscape at a greater scale. The knowledge gained on the movement patterns of both herbivore species allowed us to assess the influence of seascape attributes on the herbivory patterns found in P. oceanica seagrass meadows. The observed spatial heterogeneity in the herbivory process may be mediated by the interaction of mobility of the two main herbivores (sea urchin and fish) with seascape configuration and predation risk. We finally proved that herbivores’ species-specific behaviour could lead to contrasting responses in the face of extreme storm events. Under catastrophic disturbances, the presence of different responses among the key herbivores of the system may be critical for the maintenance of functions. Differences in species behaviour and movement capacities explain why the most mobile species (in our case S. salpa) have the possibility to endure extreme storms, while the low-mobility species is subject to great population losses just relying on the structural complexity of the habitat to resist. Overall, we feel convinced that merging the behavioural and landscape approaches can result in new views in the ecology of functions such herbivory, in which at least two species interact among themselves framed by a given landscape configuration.</dc:description>

      25. <dc:description>Aquesta tesi pretén aproximar-se a l’estudi de l’herbivorisme dels macròfits marins i a l’ecologia de comunitats des d’un punt de vista comportamental i de paisatge. Volem estudiar com en un sistema relativament senzill, els dos herbívors claus (el peix Sarpa salpa i la garota Paracentrotus lividus) interactuen entre ells, i com els seus aspectes comportamentals interactuen també amb la configuració del paisatge i l’hidrodinamisme. El nostre sistema d’estudi és el paisatge format per praderes de la planta marina Posidonia oceanica barrejades amb àrees de sorra i zones rocoses amb macroalgues. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer tracta de com la pressió de depredació sobre un herbívor clau (garotes) pot ser modificada tant pel context ambiental en què es troba com per les accions de peixos herbívors (salpes) que modifiquen els trets de la planta marina (posidònia) que crea aquest context ambiental. Aquestes interaccions seran més o menys intenses en funció de com reaccionin els individus presa davant dels depredadors. Per això vam estudiar el comportament de les garotes en funció de la presència o absència de senyals químics de depredadors. Vam observar que responen amb canvis en els seus patrons de moviment, amb trajectòries més rectilínies en presència de depredadors. També ens interessava entendre els patrons de moviment de l’altre herbívor del sistema, el peix S. salpa. Els nostres resultats mostren que aquest peix herbívor presenta grans àrees de campeig i que té la capacitat de connectar hàbitats distants gràcies a la seva gran mobilitat. Alhora, les salpes mostren una gran selectivitat per l’habitat de P. oceanica, que sembla clarament preferit sobre les àrees rocoses i de sorra. Els coneixements obtinguts sobre els moviments dels eriçons i les salpes ens van permetre estudiar la influència dels atributs de paisatge en l’herbivorisme en praderes de P. oceanica. L’heterogeneïtat espacial observada en l’herbivorisme és produïda, possiblement, per la interacció entre la mobilitat dels dos herbívors principals del sistema (garotes i salpes), la configuració del paisatge i el risc de depredació. Finalment, vam poder comprovar que les diferències de comportament observades entre els dos herbívors estudiats van implicar respostes dispars de les dues espècies davant una tempesta extrema, cosa que pot ser crítica pel manteniment de les funcions ecosistèmiques. En conjunt, estem convençuts que la unió dels punts de vista que aporten l’ecologia del comportament i l’ecologia del paisatge poden resultar en una millor i més completa comprensió de funcions ecològiques com l’herbivorisme, en les quals almenys dues espècies interaccionen incloses en un paisatge determinat.</dc:description>

      26. <dc:date>2013-12-09T11:30:44Z</dc:date>

      27. <dc:date>2013-12-09T11:30:44Z</dc:date>

      28. <dc:date>2013-09-16</dc:date>

      29. <dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>

      30. <dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>

      31. <dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/126622</dc:identifier>

      32. <dc:identifier>B. 28933-2013</dc:identifier>

      33. <dc:language>eng</dc:language>

      34. <dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>

      35. <dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>

      36. <dc:publisher>Universitat de Barcelona</dc:publisher>

      37. <dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>

      </ow:Publication>

   </rdf:RDF>