Identificadores del recurso
Fitxa
- Izenburu:
- Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España
- Tema:
- millora genètica
- ordi
- cereals
- Produccio vegetal
- 631
- 633
- Deskribapen:
- L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre
d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot
cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi
regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la
millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta
espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua
un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs
multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-
Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys
(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de
diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides
Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de
nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten
indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de
dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips
recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades
específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més
favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les
varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les
més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de
Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa
d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.
Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més
elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir
un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté
relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús
de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període
post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions
de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals. - La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio
espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano
como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una
pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi
desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en
la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes
más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos
carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres
cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a
Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se
estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis
carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el
llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.
Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha
sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias
de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los
más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas
específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más
favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las
variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las
más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio
del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la
tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es
ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores
tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras
parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano
lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se
observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser
translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen
tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los
viejos ecotipos locales. - Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range
of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout
the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,
including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.
Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50
years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed
barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed
to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and
1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed
Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization
of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.
Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and
six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those
of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to
the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better
environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift
for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,
as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling
characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas
grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties
have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed
varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio
was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a
depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly
shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains
that old landraces. - Iturri:
- TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
- Idioma:
- Spanish; Castilian
- Autor/Productor:
- Muñoz Odina, Mª Pilar
- Argitaratzaile:
- Universitat de Lleida
- Otros colaboradores/productores:
- Romagosa Clariana, Ignacio
- Araus Ortega, José Luis
- Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal
- Eskubideak:
- ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
- info:eu-repo/semantics/openAccess
- Data:
- 1997-12-01
- Tipo de recurso:
- info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
- info:eu-repo/semantics/publishedVersion
- Formatu:
- application/pdf
oai_dc
<oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dc:contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</dc:contributor>
<dc:contributor>Araus Ortega, José Luis</dc:contributor>
<dc:contributor>Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</dc:contributor>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dc:subject>Produccio vegetal</dc:subject>
<dc:subject>631</dc:subject>
<dc:subject>633</dc:subject>
<dc:description>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dc:description>
<dc:description>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dc:description>
<dc:description>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dc:description>
<dc:date>1997-12-01</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>L-1615-2009</dc:identifier>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
<dc:identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dc:identifier>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</dc:identifier>
<dc:language>spa</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:format>application/pdf</dc:format>
<dc:publisher>Universitat de Lleida</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</oai_dc:dc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
didl
<d:DIDL schemaLocation="urn:mpeg:mpeg21:2002:02-DIDL-NS http://standards.iso.org/ittf/PubliclyAvailableStandards/MPEG-21_schema_files/did/didl.xsd">
<d:DIDLInfo>
<dcterms:created schemaLocation="http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/dcterms.xsd">2009-08-25</dcterms:created>
</d:DIDLInfo>
<d:Item id="hdl_10803_8343">
<d:Descriptor>
<d:Statement mimeType="application/xml; charset=utf-8">
<dii:Identifier schemaLocation="urn:mpeg:mpeg21:2002:01-DII-NS http://standards.iso.org/ittf/PubliclyAvailableStandards/MPEG-21_schema_files/dii/dii.xsd">urn:hdl:10803/8343</dii:Identifier>
</d:Statement>
</d:Descriptor>
<d:Descriptor>
<d:Statement mimeType="application/xml; charset=utf-8">
<oai_dc:dc schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dc:contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</dc:contributor>
<dc:contributor>Araus Ortega, José Luis</dc:contributor>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dc:description>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dc:description>
<dc:description>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dc:description>
<dc:description>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dc:description>
<dc:date>2011-04-12T17:53:42Z</dc:date>
<dc:date>2009-08-25</dc:date>
<dc:date>1997-12-01</dc:date>
<dc:date>2009-08-25</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
<dc:identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dc:identifier>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</dc:identifier>
<dc:language>spa</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat de Lleida</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</oai_dc:dc>
</d:Statement>
</d:Descriptor>
<d:Component id="10803_8343_1">
- <d:Resource mimeType="application/pdf" ref="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf" />
</d:Component>
</d:Item>
</d:DIDL>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
dim
<dim:dim schemaLocation="http://www.dspace.org/xmlns/dspace/dim http://www.dspace.org/schema/dim.xsd">
<dim:field element="contributor" mdschema="dc">Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</dim:field>
<dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="author">Muñoz Odina, Mª Pilar</dim:field>
<dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="director">Romagosa Clariana, Ignacio</dim:field>
<dim:field element="contributor" mdschema="dc" qualifier="codirector">Araus Ortega, José Luis</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="accessioned">2011-04-12T17:53:42Z</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="available">2009-08-25</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="issued">1997-12-01</dim:field>
<dim:field element="date" mdschema="dc" qualifier="submitted">2009-08-25</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc">L-1615-2009</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="isbn">9788469275627</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="uri">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dim:field>
<dim:field element="identifier" mdschema="dc" qualifier="uri">http://hdl.handle.net/10803/8343</dim:field>
<dim:field element="description" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="abstract">L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dim:field>
<dim:field element="description" lang="spa" mdschema="dc" qualifier="abstract">La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dim:field>
<dim:field element="description" lang="eng" mdschema="dc" qualifier="abstract">Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dim:field>
<dim:field element="format" mdschema="dc" qualifier="mimetype">application/pdf</dim:field>
<dim:field element="language" mdschema="dc" qualifier="iso">spa</dim:field>
<dim:field element="publisher" mdschema="dc">Universitat de Lleida</dim:field>
<dim:field element="rights" mdschema="dc" qualifier="license">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dim:field>
<dim:field element="rights" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="accessLevel">info:eu-repo/semantics/openAccess</dim:field>
<dim:field element="source" mdschema="dc">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dim:field>
<dim:field element="subject" mdschema="dc">millora genètica</dim:field>
<dim:field element="subject" mdschema="dc">ordi</dim:field>
<dim:field element="subject" mdschema="dc">cereals</dim:field>
<dim:field element="subject" mdschema="dc" qualifier="other">Produccio vegetal</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="udc">631</dim:field>
<dim:field element="subject" lang="cat" mdschema="dc" qualifier="udc">633</dim:field>
<dim:field element="title" mdschema="dc">Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dim:field>
<dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dim:field>
<dim:field element="type" mdschema="dc">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dim:field>
</dim:dim>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
etdms
<thesis schemaLocation="http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/ http://www.ndltd.org/standards/metadata/etdms/1.0/etdms.xsd">
<title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</title>
<creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</creator>
<contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</contributor>
<contributor>Araus Ortega, José Luis</contributor>
<subject>millora genètica</subject>
<subject>ordi</subject>
<subject>cereals</subject>
<description>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</description>
<description>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</description>
<description>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</description>
<date>2011-04-12</date>
<date>2009-08-25</date>
<date>1997-12-01</date>
<date>2009-08-25</date>
<type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</type>
<type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</type>
<identifier>9788469275627</identifier>
<identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</identifier>
<identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</identifier>
<language>spa</language>
<rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</rights>
<rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</rights>
<publisher>Universitat de Lleida</publisher>
<source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</source>
</thesis>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
marc
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>00925njm 22002777a 4500</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="042">
<subfield code="a">dc</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="720">
<subfield code="a">Muñoz Odina, Mª Pilar</subfield>
<subfield code="e">author</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="260">
<subfield code="c">1997-12-01</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">9788469275627</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="8" ind2=" " tag="024">
<subfield code="a">http://hdl.handle.net/10803/8343</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">millora genètica</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">ordi</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">cereals</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
marc_ccuc
<record schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd">
<leader>nam a 5i 4500</leader>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">millora genètica</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">ordi</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="653">
<subfield code="a">cereals</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2="0" tag="245">
<subfield code="a">Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2="1" tag="264">
<subfield code="a">[Lleida] :</subfield>
<subfield code="b">Universitat de Lleida,</subfield>
<subfield code="c">[2009]</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="4" ind2="0" tag="856">
<subfield code="z">Accés lliure</subfield>
<subfield code="u">http://hdl.handle.net/10803/8343</subfield>
</datafield>
<controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield>
<controlfield tag="008">AAMMDDs2009 sp ||||fsm||||0|| 0 spa|c</controlfield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="020">
<subfield code="a">9788469275627</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="100">
<subfield code="a">Muñoz Odina, Mª Pilar,</subfield>
<subfield code="e">autor</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="502">
<subfield code="g">Tesi</subfield>
<subfield code="b">Doctorat</subfield>
<subfield code="c">Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</subfield>
<subfield code="d">1997</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="2" ind2=" " tag="710">
<subfield code="a">Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2="4" tag="655">
<subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">
<subfield code="a">Romagosa Clariana, Ignacio,</subfield>
<subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="1" ind2=" " tag="700">
<subfield code="a">Araus Ortega, José Luis,</subfield>
<subfield code="e">supervisor acadèmic</subfield>
</datafield>
<datafield ind1="0" ind2=" " tag="730">
<subfield code="a">TDX</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="017">
<subfield code="a">DL L-1615-2009</subfield>
<subfield code="b">Biblioteca de Catalunya</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="520">
<subfield code="a">L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="998">
<subfield code="a">l</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="040">
<subfield code="a">ES-BaCBU</subfield>
<subfield code="b">cat</subfield>
<subfield code="e">rda</subfield>
<subfield code="c">ES-BaCBU</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="336">
<subfield code="a">text</subfield>
<subfield code="b">txt</subfield>
<subfield code="2">rdacontent</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="337">
<subfield code="a">informàtic</subfield>
<subfield code="b">c</subfield>
<subfield code="2">rdamedia</subfield>
</datafield>
<datafield ind1=" " ind2=" " tag="338">
<subfield code="a">recurs en línia</subfield>
<subfield code="b">cr</subfield>
<subfield code="2">rdacarrier</subfield>
</datafield>
</record>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
mets
<mets ID=" DSpace_ITEM_10803-8343" OBJID=" hdl:10803/8343" PROFILE="DSpace METS SIP Profile 1.0" TYPE="DSpace ITEM" schemaLocation="http://www.loc.gov/METS/ http://www.loc.gov/standards/mets/mets.xsd">
<metsHdr CREATEDATE="2021-10-30T08:13:16Z">
<agent ROLE="CUSTODIAN" TYPE="ORGANIZATION">
<name>TDX</name>
</agent>
</metsHdr>
<dmdSec ID="DMD_10803_8343">
<mdWrap MDTYPE="MODS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">author</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Muñoz Odina, Mª Pilar</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">director</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Romagosa Clariana, Ignacio</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:name>
<mods:role>
<mods:roleTerm type="text">codirector</mods:roleTerm>
</mods:role>
<mods:namePart>Araus Ortega, José Luis</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2011-04-12T17:53:42Z</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2009-08-25</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">1997-12-01</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
- <mods:identifier type="none" />
<mods:identifier type="isbn">9788469275627</mods:identifier>
<mods:identifier type="uri">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</mods:identifier>
<mods:abstract>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</mods:abstract>
<mods:abstract>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</mods:abstract>
<mods:abstract>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</mods:abstract>
<mods:language>
<mods:languageTerm authority="rfc3066">spa</mods:languageTerm>
</mods:language>
- <mods:accessCondition type="useAndReproduction" />
<mods:subject>
<mods:topic>millora genètica</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>ordi</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>cereals</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:titleInfo>
<mods:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</mods:title>
</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</mods:genre>
</mods:mods>
</xmlData>
</mdWrap>
</dmdSec>
<amdSec ID="FO_10803_8343_1">
<techMD ID="TECH_O_10803_8343_1">
<mdWrap MDTYPE="PREMIS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">
<premis:premis>
<premis:object>
<premis:objectIdentifier>
<premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>
<premis:objectIdentifierValue>http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf</premis:objectIdentifierValue>
</premis:objectIdentifier>
<premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>
<premis:objectCharacteristics>
<premis:fixity>
<premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>
<premis:messageDigest>2e7e5a36c50b23cc347b1876daaf6a0a</premis:messageDigest>
</premis:fixity>
<premis:size>15902167</premis:size>
<premis:format>
<premis:formatDesignation>
<premis:formatName>application/pdf</premis:formatName>
</premis:formatDesignation>
</premis:format>
</premis:objectCharacteristics>
<premis:originalName>Tmpmo1de1.pdf</premis:originalName>
</premis:object>
</premis:premis>
</xmlData>
</mdWrap>
</techMD>
</amdSec>
<amdSec ID="FT_10803_8343_2">
<techMD ID="TECH_T_10803_8343_2">
<mdWrap MDTYPE="PREMIS">
<xmlData schemaLocation="http://www.loc.gov/standards/premis http://www.loc.gov/standards/premis/PREMIS-v1-0.xsd">
<premis:premis>
<premis:object>
<premis:objectIdentifier>
<premis:objectIdentifierType>URL</premis:objectIdentifierType>
<premis:objectIdentifierValue>http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt</premis:objectIdentifierValue>
</premis:objectIdentifier>
<premis:objectCategory>File</premis:objectCategory>
<premis:objectCharacteristics>
<premis:fixity>
<premis:messageDigestAlgorithm>MD5</premis:messageDigestAlgorithm>
<premis:messageDigest>2bc95f55b12589bc1bf0890b14733a40</premis:messageDigest>
</premis:fixity>
<premis:size>241763</premis:size>
<premis:format>
<premis:formatDesignation>
<premis:formatName>text/plain</premis:formatName>
</premis:formatDesignation>
</premis:format>
</premis:objectCharacteristics>
<premis:originalName>Tmpmo1de1.pdf.txt</premis:originalName>
</premis:object>
</premis:premis>
</xmlData>
</mdWrap>
</techMD>
</amdSec>
<fileSec>
<fileGrp USE="ORIGINAL">
<file ADMID="FO_10803_8343_1" CHECKSUM="2e7e5a36c50b23cc347b1876daaf6a0a" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_8343_1" ID="BITSTREAM_ORIGINAL_10803_8343_1" MIMETYPE="application/pdf" SEQ="1" SIZE="15902167">
- <FLocat LOCTYPE="URL" href="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf" type="simple" />
</file>
</fileGrp>
<fileGrp USE="TEXT">
<file ADMID="FT_10803_8343_2" CHECKSUM="2bc95f55b12589bc1bf0890b14733a40" CHECKSUMTYPE="MD5" GROUPID="GROUP_BITSTREAM_10803_8343_2" ID="BITSTREAM_TEXT_10803_8343_2" MIMETYPE="text/plain" SEQ="2" SIZE="241763">
- <FLocat LOCTYPE="URL" href="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt" type="simple" />
</file>
</fileGrp>
</fileSec>
<structMap LABEL="DSpace Object" TYPE="LOGICAL">
<div ADMID="DMD_10803_8343" TYPE="DSpace Object Contents">
<div TYPE="DSpace BITSTREAM">
- <fptr FILEID="BITSTREAM_ORIGINAL_10803_8343_1" />
</div>
</div>
</structMap>
</mets>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
mods
<mods:mods schemaLocation="http://www.loc.gov/mods/v3 http://www.loc.gov/standards/mods/v3/mods-3-1.xsd">
<mods:name>
<mods:namePart>Muñoz Odina, Mª Pilar</mods:namePart>
</mods:name>
<mods:extension>
<mods:dateAvailable encoding="iso8601">2011-04-12T17:53:42Z</mods:dateAvailable>
</mods:extension>
<mods:extension>
<mods:dateAccessioned encoding="iso8601">2009-08-25</mods:dateAccessioned>
</mods:extension>
<mods:originInfo>
<mods:dateIssued encoding="iso8601">1997-12-01</mods:dateIssued>
</mods:originInfo>
<mods:identifier type="isbn">9788469275627</mods:identifier>
<mods:identifier type="uri">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</mods:identifier>
<mods:identifier type="uri">http://hdl.handle.net/10803/8343</mods:identifier>
<mods:abstract>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</mods:abstract>
<mods:abstract>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</mods:abstract>
<mods:abstract>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</mods:abstract>
<mods:language>
<mods:languageTerm>spa</mods:languageTerm>
</mods:language>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</mods:accessCondition>
<mods:accessCondition type="useAndReproduction">info:eu-repo/semantics/openAccess</mods:accessCondition>
<mods:subject>
<mods:topic>millora genètica</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>ordi</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:subject>
<mods:topic>cereals</mods:topic>
</mods:subject>
<mods:titleInfo>
<mods:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</mods:title>
</mods:titleInfo>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</mods:genre>
<mods:genre>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</mods:genre>
</mods:mods>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
ore
<atom:entry schemaLocation="http://www.w3.org/2005/Atom http://www.kbcafe.com/rss/atom.xsd.xml">
<atom:id>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217/ore.xml</atom:id>
- <atom:link href="http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217" rel="alternate" />
- <atom:link href="http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217/ore.xml" rel="http://www.openarchives.org/ore/terms/describes" />
- <atom:link href="http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217/ore.xml#atom" rel="self" type="application/atom+xml" />
<atom:published>2009-08-25</atom:published>
<atom:updated>2011-04-12T17:53:42Z</atom:updated>
<atom:source>
<atom:generator>TDX</atom:generator>
</atom:source>
<atom:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</atom:title>
<atom:author>
<atom:name>Muñoz Odina, Mª Pilar</atom:name>
</atom:author>
- <atom:category label="Aggregation" scheme="http://www.openarchives.org/ore/terms/" term="http://www.openarchives.org/ore/terms/Aggregation" />
- <atom:category scheme="http://www.openarchives.org/ore/atom/modified" term="2011-04-12T17:53:42Z" />
- <atom:category label="DSpace Item" scheme="http://www.dspace.org/objectModel/" term="DSpaceItem" />
- <atom:link href="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf" length="15902167" rel="http://www.openarchives.org/ore/terms/aggregates" title="Tmpmo1de1.pdf" type="application/pdf" />
<oreatom:triples>
<rdf:Description about="http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217/ore.xml#atom">
- <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceItem" />
<dcterms:modified>2011-04-12T17:53:42Z</dcterms:modified>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/3/Tmpmo1de1.pdf.xml">
- <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />
<dcterms:description>MEDIA_DOCUMENT</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf">
- <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />
<dcterms:description>ORIGINAL</dcterms:description>
</rdf:Description>
<rdf:Description about="http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt">
- <rdf:type resource="http://www.dspace.org/objectModel/DSpaceBitstream" />
<dcterms:description>TEXT</dcterms:description>
</rdf:Description>
</oreatom:triples>
</atom:entry>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
qdc
<qdc:qualifieddc schemaLocation="http://purl.org/dc/elements/1.1/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dc.xsd http://purl.org/dc/terms/ http://dublincore.org/schemas/xmls/qdc/2006/01/06/dcterms.xsd http://dspace.org/qualifieddc/ http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/xmlschema/qualifieddc.xsd">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dc:contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</dc:contributor>
<dc:contributor>Araus Ortega, José Luis</dc:contributor>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dcterms:abstract>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dcterms:abstract>
<dcterms:dateAccepted>2009-08-25</dcterms:dateAccepted>
<dcterms:available>2009-08-25</dcterms:available>
<dcterms:created>2009-08-25</dcterms:created>
<dcterms:issued>1997-12-01</dcterms:issued>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
<dc:identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dc:identifier>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</dc:identifier>
<dc:language>spa</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat de Lleida</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</qdc:qualifieddc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
rdf
<rdf:RDF schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/rdf.xsd">
<ow:Publication about="oai:www.tdx.cat:10803/8343">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dc:contributor>Romagosa Clariana, Ignacio</dc:contributor>
<dc:contributor>Araus Ortega, José Luis</dc:contributor>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dc:description>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dc:description>
<dc:description>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dc:description>
<dc:description>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dc:description>
<dc:date>2011-04-12T17:53:42Z</dc:date>
<dc:date>2009-08-25</dc:date>
<dc:date>1997-12-01</dc:date>
<dc:date>2009-08-25</dc:date>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
<dc:identifier>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dc:identifier>
<dc:identifier>http://hdl.handle.net/10803/8343</dc:identifier>
<dc:language>spa</dc:language>
<dc:rights>ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</dc:rights>
<dc:rights>info:eu-repo/semantics/openAccess</dc:rights>
<dc:publisher>Universitat de Lleida</dc:publisher>
<dc:source>TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</dc:source>
</ow:Publication>
</rdf:RDF>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
uketd_dc
<uketd_dc:uketddc schemaLocation="http://naca.central.cranfield.ac.uk/ethos-oai/2.0/ http://naca.central.cranfield.ac.uk/ethos-oai/2.0/uketd_dc.xsd">
<dc:title>Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</dc:title>
<dc:creator>Muñoz Odina, Mª Pilar</dc:creator>
<dcterms:abstract>L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</dcterms:abstract>
<dcterms:abstract>Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</dcterms:abstract>
<uketdterms:institution>Universitat de Lleida</uketdterms:institution>
<dcterms:issued>1997-12-01</dcterms:issued>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</dc:type>
<dc:type>info:eu-repo/semantics/publishedVersion</dc:type>
<dc:language type="dcterms:ISO639-2">spa</dc:language>
<dcterms:isReferencedBy>http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</dcterms:isReferencedBy>
<dcterms:isReferencedBy>http://hdl.handle.net/10803/8343</dcterms:isReferencedBy>
<dc:identifier type="dcterms:URI">http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf</dc:identifier>
<uketdterms:checksum type="uketdterms:MD5">2e7e5a36c50b23cc347b1876daaf6a0a</uketdterms:checksum>
<dcterms:hasFormat>http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt</dcterms:hasFormat>
<uketdterms:checksum type="uketdterms:MD5">2bc95f55b12589bc1bf0890b14733a40</uketdterms:checksum>
<dc:subject>millora genètica</dc:subject>
<dc:subject>ordi</dc:subject>
<dc:subject>cereals</dc:subject>
<dc:subject>Produccio vegetal</dc:subject>
<dc:identifier>9788469275627</dc:identifier>
</uketd_dc:uketddc>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
xoai
<metadata schemaLocation="http://www.lyncode.com/xoai http://www.lyncode.com/xsd/xoai.xsd">
<element name="dc">
<element name="contributor">
<element name="none">
<field name="value">Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal</field>
</element>
<element name="author">
<element name="none">
<field name="value">Muñoz Odina, Mª Pilar</field>
</element>
</element>
<element name="director">
<element name="none">
<field name="value">Romagosa Clariana, Ignacio</field>
</element>
</element>
<element name="codirector">
<element name="none">
<field name="value">Araus Ortega, José Luis</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="date">
<element name="accessioned">
<element name="none">
<field name="value">2011-04-12T17:53:42Z</field>
</element>
</element>
<element name="available">
<element name="none">
<field name="value">2009-08-25</field>
</element>
</element>
<element name="issued">
<element name="none">
<field name="value">1997-12-01</field>
</element>
</element>
<element name="submitted">
<element name="none">
<field name="value">2009-08-25</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="identifier">
<element name="none">
<field name="value">L-1615-2009</field>
</element>
<element name="isbn">
<element name="none">
<field name="value">9788469275627</field>
</element>
</element>
<element name="uri">
<element name="none">
<field name="value">http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217</field>
<field name="value">http://hdl.handle.net/10803/8343</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="description">
<element name="abstract">
<element name="cat">
<field name="value">L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.</field>
</element>
<element name="spa">
<field name="value">La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.</field>
</element>
<element name="eng">
<field name="value">Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="format">
<element name="mimetype">
<element name="none">
<field name="value">application/pdf</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="language">
<element name="iso">
<element name="none">
<field name="value">spa</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="publisher">
<element name="none">
<field name="value">Universitat de Lleida</field>
</element>
</element>
<element name="rights">
<element name="license">
<element name="none">
<field name="value">ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.</field>
</element>
</element>
<element name="accessLevel">
<element name="cat">
<field name="value">info:eu-repo/semantics/openAccess</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="source">
<element name="none">
<field name="value">TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</field>
</element>
</element>
<element name="subject">
<element name="none">
<field name="value">millora genètica</field>
<field name="value">ordi</field>
<field name="value">cereals</field>
</element>
<element name="other">
<element name="none">
<field name="value">Produccio vegetal</field>
</element>
</element>
<element name="udc">
<element name="cat">
<field name="value">631</field>
<field name="value">633</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="title">
<element name="none">
<field name="value">Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España</field>
</element>
</element>
<element name="type">
<element name="none">
<field name="value">info:eu-repo/semantics/doctoralThesis</field>
<field name="value">info:eu-repo/semantics/publishedVersion</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundles">
<element name="bundle">
<field name="name">MEDIA_DOCUMENT</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">Tmpmo1de1.pdf.xml</field>
<field name="originalName">Tmpmo1de1.pdf.xml</field>
<field name="description">Document Consulta</field>
<field name="format">text/xml</field>
<field name="size">105</field>
<field name="url">http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/3/Tmpmo1de1.pdf.xml</field>
<field name="checksum">bdd9bacb13f554ca4af0a3f55a598fd0</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">3</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">ORIGINAL</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">Tmpmo1de1.pdf</field>
<field name="format">application/pdf</field>
<field name="size">15902167</field>
<field name="url">http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/1/Tmpmo1de1.pdf</field>
<field name="checksum">2e7e5a36c50b23cc347b1876daaf6a0a</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">1</field>
</element>
</element>
</element>
<element name="bundle">
<field name="name">TEXT</field>
<element name="bitstreams">
<element name="bitstream">
<field name="name">Tmpmo1de1.pdf.txt</field>
<field name="originalName">Tmpmo1de1.pdf.txt</field>
<field name="description">Extracted Text</field>
<field name="format">text/plain</field>
<field name="size">241763</field>
<field name="url">http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8343/2/Tmpmo1de1.pdf.txt</field>
<field name="checksum">2bc95f55b12589bc1bf0890b14733a40</field>
<field name="checksumAlgorithm">MD5</field>
<field name="sid">2</field>
</element>
</element>
</element>
</element>
<element name="others">
<field name="handle">10803/8343</field>
<field name="identifier">oai:www.tdx.cat:10803/8343</field>
<field name="lastModifyDate">2017-09-12 22:14:43.93</field>
</element>
<element name="repository">
<field name="name">TDX</field>
<field name="mail">aco@csuc.cat</field>
</element>
</metadata>
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>